Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Lucia di Lammermoor
Música
Òpera de G. Donizetti, estrenada a Nàpols el 1835 (a Barcelona, el 1838, i a València, el 1840).
Basada en The Bride of Lammermoor 1819, de W Scott adaptat per S Cammarano, esdevingué cèlebre com a arquetipus de la darrera etapa del bel canto , especialment com a vehicle de lluïment de sopranos i pels seus concertants i les seves melodies
marquesat de Santa Lucia
Història
Títol concedit pel darrer dels Àustria hispànics al regne de Sicília, el 1700, al senador Ponç de Vallgornera, net del primer príncep de Vallgornera.
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta Lucía a Amèrica…
Diario de Valencia
Portada del Diario de Valencia , òrgan dretà del País Valencià
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el març del 1911 i el juliol del 1936 com a òrgan carlí, primerament, i de la Dreta Regional Valenciana, a partir de la creació d’aquest partit (1930).
Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou autoritzada…
Dreta Regional Valenciana
Política
Partit polític fundat a València el 1930, que arribà a convertir-se en la segona força política al País Valencià durant la Segona República.
Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític postulà l’…
Nocturn 29
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 90 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lluís Maria Riera MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Lucía Bosé Lucía, Màrius Cabré Mario, Ramon Julià, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Ponç, Luis Ciges, Jordi Prats, Willy Van Rooy ESTRENA Madrid, 01071969, Barcelona, 08091969 Sinopsi Vint-i-nou anys de nocturnitat franquista són el rerefons i, al capdavall, el tema…
Teatro San Carlo
Teatre
Teatre de Nàpols, fundat per Carles VI de Nàpols (més tard III d’Espanya) l’any 1737.
Incendiat el 1816, fou reconstruït És un dels més cèlebres del món hi han estat estrenades òperes de Bellini, Donizetti Lucia di Lammermoor , 1835, Rossini, etc Té capacitat per a prop de 3 000 persones
Umbral
Setmanari
Setmanari gràfic impulsat per la CNT que, dirigit per A.Fernández Escobés, aparegué a València (10 de juliol de 1937 — 4 de desembre de 1937) i Barcelona (8 de gener de 1938 — 21 de gener de 1939).
D’edició molt acurada, tingué com a illustradors JMonleón, Castelao i Arturo Ballester Entre els seus collaboradors més regulars hom ha d’esmentar Mauro Bajalatierra, Marià RVázquez, Frederica Montseny, Federico Urales, Ezequiel Endériz, Lucía Sánchez Saornil, Jaume Espinar i Jacint Borràs
Club Ninepin Bowling BCN

Equip del Club Ninepin Bowling BCN amb els jugadors Ignasi Álvarez, Cels Cardona, Artur Melero i Marcel Valera
Federació Catalana de Bowling
Bitlles
Club de bowling de nou de Barcelona.
Fundat el 2007, fou el primer club d’aquesta especialitat inscrit a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling La primera presidenta fou Cristina Aguilà Santa Lucía L’equip juvenil participà en el Campionat del Món sub-23 2010, essent la primera vegada que un equip català prenia part en una competició internacional de bowling de nou
Orquestra de Cadaqués

Orquestra de Cadaqués
© Joan Tomàs LR
Música
Orquestra creada el 1988 com a orquestra resident del Festival Internacional de Música de Cadaqués.
És integrada per músics d’arreu d’Europa, que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats Edmon Colomer en fou el primer Posteriorment, entre d’altres, ha estat dirigida per Neville Marriner, Gennadij Roždestvenskij, Philippe Entremont, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias, Vasilij Petrenko, Pablo González, Alberto Zedda, Michał Nesterowicz, Gianandrea Noseda des de 1997, el director principal i Jaime Martín des de 2011, el director titular Ha actuat amb cantants i solistes de primer nivell, com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha o Paco…
,