Resultats de la cerca

S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància

Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’aquest camp són prou…

La missió consta de dos satèllits, l’un situat en òrbita polar i l’altre en òrbita equatorial el primer fou llançat al desembre del 2003 i el segon, al juliol del 2004 Les òrbites estan disposades de forma que es complementen amb les dels satèllits del programa Cluster Una part dels instruments científics dels satèllits són duplicats dels que porten els Cluster i permeten calcular les fluctuacions en el camp magnètic terrestre i el nombre de partícules carregades presents a la magnetosfera terrestre

La Phobos-1 fou llançada el 7 de juliol i la Phobos-2 cinc dies després Una errada en el comandament informàtic de la primera provocà que situés malament els panells solars i l’antena, amb la qual cosa la comunicació es perdé i hom no pogué realitzar observacions, però obtingué imatges en raigs X de la corona solar La Phobos-2 s’acostà fins a 50 m de la superfície del satèllit natural Fobos, del qual obtingué imatges d’alta resolució Arribà a l’òrbita de Mart el gener del 1989 i féu mesures del seu camp magnètic abans que hom en perdés el contacte

Es dedica a realitzar canvis de formats, tant estàndard com subestàndard, blanc i negre i color, variacions de cadència, còpies òptiques per mitjà del sistema de finestreta humida, contactes, transferència de vídeo a cinema, restauració de films, títols i intertítols En el camp del so treballa el doblatge, la transcripció del so en formats diferents, el repicatge magnètic i òptic perforat de so També actua com a laboratori de duplicació de vídeo i manipulació del producte final La diapositiva, el CD i el DVD formen part igualment dels seus serveis El 2002 es traslladà a Rubí Bibliografia…

Fou creat el 1981 a Los Angeles per James Hetfield veu i guitarra, Dave Mustaine guitarra, Lars Ulrich bateria i Ron McGovney baix El 1983, Mustaine futur líder de Megadeth i McGovney abandonaren el grup i foren substituïts per Kirk Hammett guitarra i Cliff Burton baix El nou quartet debutà amb el disc Kill ‘em All 1983, al qual seguiren Ride the Lightning 1984 i Master of Puppets 1986, treballs que el consolidaren i el destacaren en les noves tendències del heavy-metal El 1986, Burton morí en un accident de circulació durant la gira i fou substituït per Jason Newsted La nova formació…

Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…

És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…

Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…

A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…