Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Consell de Pesca i Afers Marítims
Dret
Òrgan de participació, assessorament i consulta en matèria de pesca i accions marítimes de la Generalitat de Catalunya.
És un òrgan adscrit al departament competent en matèria de pesca i accions marítimes regulat a la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i dsacció marítima L’integren representants del departament competent en matèria de pesca, representants d’altres departaments de la Generalitat, agents vinculats al sector de la pesca, representants d’entitats marítimes i de pesca de lleure i d’entitats conservacionistes i de recerca Té, entre altres funcions l’emissió d’un informe preceptiu sobre els avantprojectes de llei i les disposicions de caràcter general del departament competent en…
Museu Marítim de Barcelona
Esports nàutics
Museologia
Situat a les Drassanes de Barcelona, fou fundat el 1936 com a Museu Marítim de Catalunya, i el 1941 obrí al públic amb el nom actual.
El seu fons inclou, entre altres objectes, embarcacions, trofeus, fotografies i altres documents que preserven una part de la memòria històrica dels esports marítims catalans vela, rem, activitats subaquàtiques i motonàutica També participa en projectes de recerca sobre els esports de mar
SARSAT
Astronàutica
Programa russonord-americà de rescat mitjançant dades transmeses per satèl·lit.
Basat en els satèllits nord-americans de la NOAA i en els russos de Nadežda, que retransmeten les dades a diverses estacions terrestres, han estat utilitzats des del 1982 per a rescatar més de dos milers de persones en accidents aeris, terrestres i marítims
Grup d’Esports Nàutics de Roses
Esport general
Club poliesportiu de Roses.
Fou fundat el 1985 per a fomentar la pràctica dels esports marítims, amb seccions de vela –lleugera, creuer i surf de vela–, rem, submarinisme, motonàutica i radiocontrol Té escola de vela Disposa d’installacions al port esportiu de Roses, amb rampa d’avarada i amarratge El 2010 organitzà el Campionat d’Espanya de la classe làser 47
Morgana
Personatge del cicle llegendari de la Taula Rodona, dita comunament la fada Morgana
.
La primera vegada que apareix és en l’obra de G de Monmouth Vita Merlini 1150, com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana , miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina
USX
Economia
Empresa nord-americana fundada el 1901 pel banquer J.P.Morgan sota la denominació United States Steel Corporation, en integrar-se les seves factories siderúrgiques a la Carnegie.
La USSteel fou durant anys el primer grup nord-americà de producció siderúrgica, amb mines de ferro i carbó i plantes siderúrgiques, ferrocarrils i transports marítims La crisi siderúrgica dels anys setanta la impulsà a diversificar les seves activitats i entrà especialment en el sector petrolier El 1982 comprà la Marathon Oil i el 1986 la Texas Oil and Gas El mateix 1986 canvià el seu nom pel d’USX El seu domicili es manté a Pittsburgh Pennsilvània Els seus ingressos foren de 14 000 milions el 1986 A l’Estat espanyol té una participació minoritària a Altos Hornos de Vizcaya
Lloyd’s
Economia
Institució britànica d’assegurances formada per l’associació d’asseguradors individuals.
Té origen en les reunions de negociants i comerciants marítims al cafè obert per Edward Lloyd el 1688, d’on sortiren els primers acords de garantir, mitjançant el pagament de primes, els riscs dels viatgers Convertida en corporació 1871, subscriví, des del 1911, tot tipus d’assegurances, llevat de les de vida El 1974 tenia uns 7 500 membres agrupats en sindicats que accepten el risc sobre la base de la responsabilitat total i illimitada dels membres El 75% de les primes rebudes provenen de les assegurances marítimes L’activitat de la Lloyd’s és internacional És el centre d’…
pla Jaussely
Urbanisme
Pla general per a Barcelona fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa, Llenguadoc 1875 — Givry, Illa de França 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1903.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…
Algirós
Districte de la ciutat de València.
Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se situa el campus dels Tarongers de la…
Atles català

Atles català
Cartografia
Mapamundi dibuixat el 1375 i conservat a la Bibliothèque Nationale de París, enganxat sobre fustes.
Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic…