Resultats de la cerca

Situat a 400 metres de l’aeroport de Son Sant Joan, s’aixecà el 1970 perquè hi residís un grup de 124 famílies d’ètnia gitana que llavors habitava a d’altres zones de Palma, sobretot al Molinar En una zona apartada del nucli urbà i d’entrada sense serveis de cap mena, s’hi arribaren a aplegar un centenar d’habitacles i més de mig miler de persones S’hi construí una escola que tancà el 1983 A partir dels anys vuitanta es convertí en un focus de marginalitat i de tràfic de drogues, amb nombroses operacions policíaques com la Kabul, el 2008, en el marc de la qual detingueren 27…

  En fou l’artífex i líder principal Julio Álvarez del Vayo Nasqué de l’escissió del Partido Comunista de España PCE de militants disconformes amb la línia de compromís històric i de reconciliació dictada pel secretari general del PCE Santiago Carrillo Aquests militants fundaren el 1964 el Partido Comunista de España Marxista-Leninista PCE m-l, del qual sorgí la plataforma de grups d’extrema esquerra que constituïren el FRAP, organització que tenia per objecte l’enderrocament de la dictadura franquista mitjançant l’acció violenta i l’agitació per tal d’instaurar a Espanya una república…

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…

Creada el 1969 segons els ideals revolucionaris d’ Emiliano Zapata  i sota la reivindicació tierra, pan y libertad , saltà a l’escena internacional per la revolta iniciada l’1 de gener de 1994 per demanar més drets per als indígenes, més democràcia, llibertat i justícia La situació bèllica es mantingué fins el 16 de febrer de 1996, data en què representants de l’EZLN signaren els acords de San Andrés amb el govern de Mèxic sobre els drets dels indígenes Es creà la Comissió de Concòrdia i Pacificació Cocapa, encarregada de reflectir aquests acords en un projecte de llei, però el text no fou…

Fou inscrita com a partit el 1996 Inicialment anomenades Juntas de Integración Nacional, sorgirena partir d’una crida als lectors del diari El Alcázar a l’octubre de 1984 per crear un nou partit Segons el rotatiu, es reberen unes 100000 adhesions inicials, però la trajectòria del partit no confirmà la xifra A les dificultats financeres i a la manca de lideratge que aviat manifestà el nou projecte, s’hi sumà la competència creada pel retorn el 1986 de Blas Piñar al capdavant del Frente Nacional, continuador d’FN Les Juntas assajaren una tímida “modernització” ideològica i assumiren un estat…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa, Edmon Orts Barcelona ARGUMENT APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Josep Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert MÚSICA Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc SO JFigueras, Pep Alas, Toni Torné INTERPRETACIÓ Rosa Morata Shirley Temple, Dolors Doucastella Sra Pit, Montse Fontova Sra Pot, Carmen Rambla Sra Put, Paco Caja Paco, Jesús Garay Jesús, Lluís Rambla Luis, Glòria González Fada de l’Est, Marta Vives Louella Parsons, Walter Cots MrVoland,…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…

Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…