Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Corsini
Llinatge noble toscà, originari de Val di Pesa, que tingué una influència considerable en la vida política, econòmica i científica de Florència i Roma.
El 1644 obtingueren títol marquesal i aconseguiren alts càrrecs eclesiàstics Lorenzo Corsini fou elegit papa amb el nom de Climent XII i fundà la Biblioteca Corsiniana de Roma, i el seu nebot Bartolomeo Corsini mort el 1752 esdevingué 1731 príncep Corsini Uns altres membres d’aquest llinatge obtingueren també el principat de Sismano, els ducats de Casigliano, de Santa Columba i de Sant'Andrea Corsini, i el marquesat després principat de Laiatico En fou també membre destacat Andrea Corsini
Malaspina
Família marquesal italiana coneguda ja a partir del s XI.
Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests…
Frangipane
Llinatge noble romà que, amb títol marquesal, durà fins al s XVII.
N'hi hagué una línia a Nàpols
Visconti
Llinatge gibel·lí italià, originari de la Llombardia, els membres del qual apareixen des del segle X amb la qualitat de varvassors majors i feudataris dels arquebisbes milanesos, dels quals tingueren per dret hereditari el càrrec de vescomtes (visconti), d’on prengueren el nom.
Els Visconti establerts a Milà tenen com a genearca conegut Uberto Visconti mort abans del 1248, del qual descendeixen les línies principals del llinatge Amb el seu fill, Ottone I Visconti mort el 1295, començà la influència política del llinatge fou arquebisbe de Milà i senyor de Milà 1277-78 i 1282-95 Un altre fill, Gaspare Visconti , fou avi dels germans Gaspare Visconti tronc de la línia dels senyors de Fontaneto i Cassano Magnoso , extingida el 1693, de la branca dels comtes de Fagnano , extingida el 1514, i de la branca dels comtes de Brebbia , extingida el 1750 i Lodrisio Visconti mort…
Carròs
Armes dels Carròs
Llinatge d’origen probablement germànic establert a València al segle XIII.
El seu fundador, el noble Carròs , fill d’un comte Alemany Alamandi nom que pot indicar el seu origen, sembla procedent d’Itàlia a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família i s’establí, de moment, a Mallorca Passà a València i obtingué la senyoria de Rebollet Dels seus fills, Francesc Carròs morí abans que el pare, i Carròs el succeí en la baronia, i el 1276 li fou encomanat el castell de Bairén El fill d’aquest fou el famós almirall Francesc Carròs i de Cruïlles , que, juntament amb els seus…
Orís
Armes dels Orís (castlans d’Orís)
Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal, iniciada vers el 1222 amb Berenguer de Manlleu
, dit després Berenguer I d’Orís
(mort el 1258), fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu.
Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló Aquest fou pare…