Resultats de la cerca

A la península Ibèrica, la secció de Madrid ha realitzat importants treballs en el jaciment eneolític de Zambujal Portugal, en els establiments fenicis de la costa de Màlaga Chorreras, Toscanos, Morro de la Mezquitilla, Trayamar, etc i en el poblat argàric de Fuente Alamo Almeria A Catalunya, estudià i reconstruí el mausoleu de Centcelles Tarragonès

Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou

Guillaume I Coustou Lió 1677 — París 1746, nebot i deixeble de Coysevox, és l’autor dels cavalls de Marly 1745, actualment a l’entrada dels Camps Elisis, a París Guillaume II Coustou París 1716 — 1777, fill de l’anterior, treballà a les possessions reials de Versalles, Crécy, etc Mausoleu del delfí i la seva dona a la catedral de Sens Nicolas Coustou 1658 — París 1733, germà de Guillaume I, treballà al Trianon, a Versalles i a Marly Collaborà a la decoració externa dels Invàlids i a la Pietat presbiteri de Notre-Dame, París, 1725

François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy

La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han…

D’origen oriental, commemora la manifestació de Crist Les interferències amb la festa de Nadal d’origen occidental i del mateix segle IV donaren a l’Epifania un sentit diferent a l’Orient i a l’Occident Aquí li fou aplicat, desplaçat del Nadal, el caràcter de manifestació de Crist als mags A l’Orient, per contra, hi ha estat sempre commemorada la manifestació de la divinitat de Crist al moment del seu baptisme Això respon a una cristianització, a Egipte i Aràbia, de les festes del solstici d’hivern, el sis de gener a Roma s’esdevingué el mateix amb el Nadal, el 25 de desembre, que els…

Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…

D’aquest document, escrit l’any 14 aC, foren fetes còpies destinades a algunes províncies Gràcies a una d’aquestes còpies trobada a Ancire el 1555, el text ha pogut ésser conegut Dóna una relació dels honores rebuts per l’emperador, un estat de comptes de les seves despeses personals, enumera les seves gestae i fa unes consideracions entorn de la seva figura dins l’estat romà

El president d’honor de la fundació és l’hereu o l’hereva de la corona espanyola Des de la seva creació 24 de setembre de 1980 fins a la coronació 19 juny de 2014, l’ocupà  Felip de Borbó i de Grècia , i des d’aleshores deté la presidència d’honor de la fundació la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz, motiu pel qual es canvià el gènere del nom de la fundació i dels premis Els guardons es concedeixen en vuit categories arts, ciències socials, comunicació i humanitats, cooperació internacional, investigació científica i tècnica, lletres, esports i concòrdia La cerimònia té lloc anualment el mes…