Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Zehar
Butlletí de la institució cultural Arteleku que es publica en castellà i en basc.
Aparegué per primera vegada al final del 1989, i en la seva etapa inicial 16 números, coordinat per Maya Aguiriano, volgué ésser una revista d’informació artística A partir de l’agost del 1992 inicià una segona etapa 12 números, s’hi incorporaren nous collaboradors i es volgué convertir en un espai de pensament i memòria Al mes d’octubre del 1995 començà la tercera etapa, sota la direcció de Miren Eraso, que consolidà la publicació com a vehicle d’opinió i de debat, incorporà els interessos de la comunitat artística més propera i amplià la participació, dins una voluntat de…
Vedānta
Darrer dels grans sistemes filosòfics ortodoxos del bramanisme (darśana), conegut també com a Uttara Mīmāṃsā (‘hermenèutica suprema’), per oposició al Mīmāṃsā, per tal com se centra en l’aspecte sapiencial dels Vedes.
Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat de RāmInuja…
Upaniṣad
Denominació genèrica d’una sèrie de texts misticofilosòfics, en part de caràcter esotèric, concebuts tradicionalment com a comentaris inspirats dels Vedes (en constitueixen la darrera part o vedānta), redactats, en la forma actual, entre el 400 i el 200 aC.
En total comprèn 150 texts, bé que la tradició els agrupa en 108 En connexió amb la casta dels kshatrīya , inicialment foren escrits dissidents, en reacció contra el ritualisme sacerdotal dels Brāhmaṇa , i llur inclusió en el cànon hindú és relativament tardana Constitueixen la primera expressió consistent de la doctrina filosòfica de l’hinduisme, caracteritzada per una intuïció profunda de la unitat de l' atman i del brahman , de l’home i del món, de l’individual i de l’absolut el reconeixement d’aquesta identitat allibera del cicle de les reencarnacions sạmsāra , fruit de la ignorància,…
sistema Sac Actun

Galeria de Kalimba, del sistema Sac Actun
Asbjørn Hansen (CC BY-NC-ND 2.0)
Xarxa de coves subaquàtiques interconnectades a l’estat de Quintana Roo, a la península de Yucatán (Mèxic).
Forma part d’un complex de coves subterrànies a la regió Fins el 2018 les identificades com a més extenses eren el sistema Ox Bel Ha 270 km, el Sac Actun 263 km, el Kook Baal 93 km i el Dos Ojos 83 km A l’inici del 2018 el projecte d’investigació Gran Acuífero Maya anuncià el descobriment de la connexió dels sistemes Sac Actun i Dos Ojos Arran de la descoberta, i seguint la convenció de l’espeleologia, el nou sistema de coves adoptà el nom de la més gran Amb un total de 347 km, el sistema Sac Actun es convertí aleshores en el conjunt de galeries subaquàtiques conegut més extens…
Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (Sagvntvm-PLAV)
Historiografia catalana
Revista de divulgació científica del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, fundada el 1962 per Miquel Tarradell i Mateu, catedràtic d’arqueologia, epigrafia i numismàtica d’aquesta universitat.
Desenvolupament enciclopèdic El títol de capçalera de la revista, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia ,fou canviat, el 1977, pel de Sagvntvm , i passà el títol original al lloc de subtítol Entre els anys 1962 i 2001, se n’han editat 33 volums, amb una periodicitat pràcticament anual des del 1977 Se n’han publicat també quatre volums extraordinaris del 1998 al 2001, dedicats a aplegar les actes de diversos congressos i reunions temàtics i estudis monogràfics La revista recull estudis i investigacions relatius al camp general de l’arqueologia arqueologia prehistòrica, clàssica,…
Carmen Campidoctoris
Historiografia catalana
Literatura
Poema èpic, escrit en llatí, que narra les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, fins a la batalla d’Almenar (1082).
És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris i…
,