Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Martha
Música
Òpera en quatre actes, de F.von Flotow, amb text de W.Friedrich, estrenada a Viena el 1847 (a Barcelona el 1860, al Teatre Principal).
Obra molt influïda per l’estil italià, inclou una cançó popular irlandesa i melodies folklòriques centreeuropees Ha restat al repertori internacional d’òpera
Lucia di Lammermoor
Música
Òpera de G. Donizetti, estrenada a Nàpols el 1835 (a Barcelona, el 1838, i a València, el 1840).
Basada en The Bride of Lammermoor 1819, de W Scott adaptat per S Cammarano, esdevingué cèlebre com a arquetipus de la darrera etapa del bel canto , especialment com a vehicle de lluïment de sopranos i pels seus concertants i les seves melodies
The Beatles

The Beatles
Música
Grup instrumental i vocal anglès que estigué format per John Lennon, guitarra rítmica, Paul McCartney, guitarra baixa, George Harrison, guitarra solista, i Ringo Starr (Liverpool 1940), bateria.
Sorgit a Liverpool, on eren nascuts els membres de la banda, amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan El primer disc del grup com a The Beatles data del 1962 Llurs composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l’harmonia Considerats el grup més important i influent de tota la música pop , foren els iniciadors del fenomen beat Partint de la base rítmica del rock , llurs melodies seguiren una evolució constant, amb influències del rhythm-and-blues , del rock i del blues progressiu A aquesta primera etapa corresponen Please, Please Me…
L’ Ham de Foc
Música
Grup musical.
Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics
Supertramp
Música
Grup de pop-rock format a Londres el 1969 per Richard Davis (veu i teclats), Dougie Thomson (baix), Kevin Currie (guitarra), John Anthony Helliwell (saxo) i Bob Benberg (bateria).
Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change
The Doors
Música
Grup de rock creat l’any 1965 per Ray Manzarek (teclats), Jim Morrison (veu), John Densmore (bateria) i Robby Krieger (guitarra).
Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic…
Esquirols
Música
Grup català de cançó folk creat el 1973 i dissolt el 1983.
Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980…
Jankovic
Música
Nom de família de les etnomusicòlogues sèrbies Ljubica S. Jankovic (Aleksinak, Sèrbia 1894 - Belgrad 1974) i la seva germana Danica S. Jankovic (Lešnica, Sèrbia 1898 - Belgrad 1960) són conegudes pels seus treballs pioners sobre dansa tradicional, que obriren el camí de la moderna etnocoreologia.
Totes dues es formaren a Belgrad, i Danica estudià també a les universitats d’Oxford i Londres 1923-24 A més, treballà a la biblioteca de la Universitat de Belgrad 1931-51, i Ljubica fou cap del departament de música tradicional al museu etnogràfic de la mateixa ciutat 1939-51, on fundà la secció de dansa tradicional Treballaren sempre conjuntament i, a partir dels seus treballs de camp, realitzaren detallades descripcions de més de 900 danses, degudament contextualitzades i amb les seves melodies, procedents bàsicament de Sèrbia, Macedònia, Montenegro i Dalmàcia Desenvoluparen…
escola de Mannheim
Música
Nom amb el qual és conegut el grup de compositors actius a la cort de l’elector Carles Teodor del Palatinat (1742-99), que havia creat a Mannheim una orquestra que, dirigida (1745-57) per Johann Stamitz, fou la millor d’Europa.
Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la…
Sangtraït
Música
Grup de rock català fundat a la Jonquera l’any 1982 per Quim Mandado, Lupe Villar, Josep Maria Corominas Coro i Papa Juls, amb Marc González i Víctor Rodríguez, que posteriorment abandonaren la formació.
Després d’una primera etapa versionant temes de Led Zeppelin, Creedence o Deep Purpple, el 1985, amb la incorporació del bateria Martín Rodríguez, el grup començà a compondre temes en català El 1988 M González abandonà la formació, i Q Mandado assumí el paper de cantant Aquell any enregistrà el primer disc, Els Senyors de els pedres , que ja deixava veure la seva característica retòrica marcadament medieval, juntament amb unes melodies molt elaborades Posteriorment, se n’editaren Terra de vente s 1990, L’últim segell 1991, Contes i llegendes 1993 i Eclipsi 1995, en el qual abordà…