Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Taglioni
Dansa i ball
Família de ballarins i coreògrafs italians del s XIX.
Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament
Orquestra de l’Òpera de Berlín
Música
Orquestra alemanya.
Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…
Gran Teatre del Liceu
© Antoni Bofill
Teatre d’òpera de la ciutat de Barcelona.
Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores— per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…
,
Romanticisme
Música
Període històric de la música occidental que abraça el segle XIX i els primers anys del XX i durant el qual la música es convertí en l’expressió artística més sublim.
La seva funcionalitat i el tipus de públic al qual s’adreçava canviaren, tot adoptant uns trets estètics sovint antagònics, segons els models o les zones geogràfiques on es desenvolupà Orígens del terme En sentit estricte, el mot Romanticisme no és representatiu de la major part del segle XIX, ni tampoc té el mateix significat a tots els llocs on es manifestà El moviment aparegué en la literatura anglesa al final del segle XVIII, en les obres de W Wordsworth, ST Coleridge, PB Shelley i W Blake Per als escriptors anglesos, romantic significava quelcom salvatge i capriciós En citacions de la…