Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
L’Iber
Figuretes militars en miniatura de L’Iber-Museu dels Soldadets de Plom, a València
© L’Iber - Museu dels Soldadets de Plom
Museologia
Equipament museístic inaugurat a la ciutat de València l’any 2007.
Presenta la collecció més important del món de figures militars en miniatura, propietat d’Álvaro Noguera i que, després de la seva mort, impulsà la Fundació Libertas 7 En una primera fase es mostren més de 50 000 figures de plom, en 10 sales i amb uns 1 000 m 2 , però es preveu anar ampliant la superfície d’exposició per a encabir-hi 600 000 figures El muntatge més destacat de la collecció és la recreació minuciosa, amb prop de 10 000 figures, de la batalla d’Almansa
guerra de Troia
Miniatura del Roman de Troie
Història
Expedició bèl·lica dirigida pels aqueus o micènics contra la regió de la Tròade, a la costa de l’Àsia Menor, que finí, després del famós episodi del Cavall de Troia, amb la destrucció de la ciutat.
Entorn d’aquesta empresa florí un immens cicle de llegendes i nombrosos poemes cicle troià Dins el cicle llegendari grec, diverses obres els Cants Cipris , la Petita Ilíada , la Presa de Troia , de les quals han pervingut només uns resums escrits al segle V dC pel gramàtic Procle, forneixen dades abundoses sobre aquesta gesta Segons aquestes obres, la causa de la guerra fou la voluntat de Zeus, que volia alleugerir la terra de la seva excessiva població D’ací el judici de Paris —provocat pel mateix déu—, el rapte d’Helena i, com a conseqüència, la reacció fulminant dels…
Apocalipsi
Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.
Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’ús que feia…
Liber feudorum maior
Miniatura del Liber feudorum maior
© Fototeca.cat
Cartulari que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats integrats a ella.
Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El féu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del s IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88 folis amb 183 escriptures fet amb…
Liber feudorum Ceritaniae
Miniatura del Liber feudorum Ceritaniae
© Fototeca.cat
Cartulari de la corona catalanoaragonesa referent a la Cerdanya i a les possessions ultrapirinenques que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Consta de 379 folis i de 272 escriptures Sembla una còpia d’una part del Liber feudorum maior , al qual és posterior en alguns decennis els documents són en el mateix ordre Abraça sobretot el període 1172-76 Té 32 miniatures policromes sobre fons d’or
Beatus de Girona
Miniatura d’una pàgina del Beatus de Girona
© Fototeca.cat
Manuscrit miniat, obra de l’escrivà Senior i dels miniaturistes Emeteri i la monja Ende; fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on és conservat.
Bé que incomplet, té encara 284 folis és de lletra visigòtica, la qual cosa demostra que fou importat, segurament dels regnes de Lleó Les miniatures són molt riques en policromia i hi abunden l’or i l’argent Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat a Beatus copiat a Girona al final del s XI i conservat a la biblioteca de Torí
Usatges de Barcelona
Miniatura de Bernat Martorell per al llibre dels Usatges de Barcelona (1448)
© Fototeca.cat
Història del dret
Aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides des del segle XII en els repertoria de la cort reial de Barcelona i en col·leccions de juristes.
Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes,…
Zaqueu
Jesucrist crida Zaqueu, que és assegut sobre un arbre (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Publicà de Jericó, el qual, essent petit d’estatura, s’enfilà a un sicòmor per poder veure passar Jesús.
Aquest el cridà, i posà a casa seva Agraït, es penedí dels fraus en la recaptació i en prometé la restitució
escola de Ferrara
Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres…
Stroganov
Família de grans comerciants i industrials russos dels s. XVI-XVII, coneguts per llur activitat colonitzadora dels Urals i de Sibèria.
Als s XVII-XIX ja eren grans terratinents i industrials, i els seus dominis ocupaven grans extensions Obtingueren grans privilegis de la corona Al s XVIII entraren a formar part de l’aristocràcia russa, amb títol de príncep Amb grans poders en els seus territoris, tenien el seu propi exèrcit i una administració interna Al s XIX ocuparen importants càrrecs polítics, diplomàtics i militars Cal destacar llur acció colonitzadora i de russificació de Sibèria Durant els s XVI-XVII foren patrocinadors d’una escola iconogràfica coneguda com a escola Stroganov , que representa el darrer exponent de l’…