Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Edicions dels Quaderns Crema
Editorial
Editorial fundada el 1979 per J. Vallcorba i Plana, el qual en fou el director.
Publica diverses colleccions “Poesia dels Quaderns Crema” 1979, de poetes catalans contemporanis i traduccions, “Biblioteca Mínima” 1981 i “Mínima de Butxaca” 1979, de narrativa contemporània, la “Sèrie Gran” 1979, de literatura catalana antiga o moderna, “Assaig” 1984 i “Assaig Minor” 1987, “Biblioteca Filològica” 1984, “In Amicorum Numero” 1992, bàsicament de poesia i, “Àlbums” 1990, sobre figures del món cultural Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987 Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l' Obra Poètica de J V Foix i l' Obra Catalana d’…
Baliares
Història
Nom que els escriptors grecoromans donaren a l’arxipèlag balear, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae
o Pityusae
( les Pitiüses
).
Ultra les illes Maior i Minor Mallorca i Menorca, formaven les Baliares, segon Plini el Vell, Capraria l’actual Cabrera i els illots de les Menariae, Tiquadra i d' Anníbal, inidentificables amb precisió, però que han d’ésser la Dragonera, la Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, la Porrassa o algun altre
Gabinet Salvador
Museologia
Col·lecció de documents i materials sobre història natural aplegats del 1625 al 1855 per la família d’apotecaris Salvador, de Barcelona.
Comprèn sobretot documents escrits però també objectes com fòssils, un herbari amb més de 4000 plantes el més antic de la península Ibèrica, plantes i animals naturalitzats, ordenats i classificats, i instrumental de farmàcia Dels gairebé 1500 volums illustrats destaquen una edició del Systema naturae, de Carl von Linné, del 1748 i una altra de l’ Atlas Minor, de Nicolaus Visscher, del 1649 Inclou també una voluminosa correspondència amb acadèmics Iniciat per Joan Salvador i Boscà, entre els continuadors del Gabinet destacà sobretot el seu net Joan Salvador i Riera La collecció…
Sirte
Història
Nom donat des d’època clàssica a les dues entrades més àmplies que forma la Mediterrània a l’Àfrica septentrional, conegudes pels romans com a Syrtis Maior i Syrtis Minor.
La Gran Sirte , coneguda també per golf de Sidra àr Halīǧ al-Surt , al N de Líbia, s’estén des de Miṣrāta Tripolitània, a l’W, fins a Bengasi Cirenaica, a l’E i la Petita Sirte , coneguda també per golf de Gabes àr Halīǧ al-Qabis , a l’E de Tunísia, entre Sawfaǧǧïn i l’illa de Gerba