Resultats de la cerca

Encapçalà les reivindicacions urbanístiques, d’equipaments, etc, dels barris enfront dels consistoris encapçalats pels alcaldes Massó, Viola i Socias Arran de les eleccions municipals del 1979 el seu paper polític minvà força Al començament del segle XXI era present sobretot en la problemàtica dels barris, amb la voluntat de facilitar al màxim el contacte entre els veïns i veïnes i les seves entitats

Fundada el 1932 a València per Manuel Casanova Llopis fou, però, en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pellícules La hermana San Sulpicio , 1934 Nobleza baturra , 1935 El Clavo , 1944 Locura de amor , 1948 Pequeñeces , 1950, etc Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, en què la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco

Fundat a Barcelona l’any 2005 per Editorial Página Cero, societat participada del Grup Planeta , tenia la seu en aquesta ciutat L’edició electrònica ADNes tancà l’any 2009 i al desembre del 2011 ho feu el diari en paper a causa de la forta minva dels ingressos per publicitat des del 2008 Publicat en diverses grans ciutats de l’Estat espanyol, l’edició de Barcelona incloïa algunes pàgines en català

Creada l’any 1966, el seu primer president fou Jaume Font, que fou succeït per Xavier Olzina i finalment per Paco Gutiérrez, el qual mantingué la presidència fins els anys noranta, moment que l’activitat minvà Impulsà curses com el I Recorrido Incógnita 1967 i el Ralli Empordà, però sobretot curses d’autocròs entre el 1975 i el 1979 al circuit de les Planes, entre les quals hi havia la primera prova puntuable per al Campionat d’Europa d’autocròs feta a l’Estat espanyol També s’hi feren proves de rallicròs, que igualment assoliren la puntuabilitat del Campionat d’Europa durant dos anys 1986,…

Espaiós local situat al núm 31 del carrer de la Canuda, que inicialment havia estat seu de l’Associació de Catòlics i, després, de l’Associació Wagneriana Fou adquirit finalment per Jaume Cussó, el qual el convertí en una luxosa sala de concerts, inaugurada el 27 de març de 1914 amb el nom de Sala Mozart Tenia una capacitat de 500 places i l’hemicicle podia acollir una orquestra simfònica de petites dimensions L’Associació Musical de Barcelona hi desenvolupà la seva activitat durant molts anys, i, quan aquesta minvà, es convertí en una sala de lloguer per a concerts, que es…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders, Rafael Tasis,…

Sorgida de l’oposició d’esquerra extraparlamentària més radical i ajudada per grups de tendència similar a d’altres països, atemptà contra installacions de l’OTAN, comissaries i personalitats alemanyes assassinat del president de la CDU de Berlín 1975, del president de la patronal alemanya 1977, etc L’empresonament 1972 i, sobretot, la mort a la presó d’U Meinhof 1976, A Baader 1977, Gudrun Ensslin 1977 i d’altres membres del grup minvà notablement la força de l’organització, que rebé un nou cop decisiu el 1993 amb la mort del darrer líder Wolfgang Grams El 1998 anuncià la seva…

En fou el membre principal Paul Gauguin —abans del seu exili voluntari de la civilització occidental—, tot i que les seves troballes plàstiques, concretades en el sintetisme , foren reivindicades com a pròpies per Émile Bernard, un altre membre del grup Entre altres integrants hi havia també Émile Schuffenecker, Louis Anquetin, Charles Laval, Cuno Amiet, Henri Moret i Paul Sérusier, que portà la influència de Pont-Aven al nou grup dels nabís Un nombre representatiu de membres de l’escola es manifestaren conjuntament el 1889 al cafè Volpini del Champ de Mars de París en l’…

Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un butlletí…

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…