Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Assistència Palmesana
Societat recreativa i mutualista fundada a Palma, Mallorca, el 1859 i inaugurada l’any següent.
Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodrí Entre d’altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa
orde del Bany
Orde de cavalleria d’Anglaterra, el segon en importància del regne.
Fou fundat el 1399 per Enric IV i renovat el 1725 per Jordi I El nom és originat pel bany que prenien els donzells per purificar-se abans de rebre l’armadura Hom en modificà la constitució el 1815 i el 1847 Dins les categories militar i civil, els cavallers són distingits en tres classes
Consell de l’Almirallat
Història
Òrgan que regí la marina de la monarquia hispànica, creat el 1737 i presidit per l’infant Felip de Borbó; el marquès de La Ensenada en fou el secretari.
Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei
Diari de Tarragona
Periodisme
Diari fundat el 17 de gener de 1939 amb el nom de Diario Español.
Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual, Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura
consorci hospitalari del Parc Taulí
Medicina
Centre hospitalari i assistencial de Sabadell (Vallès Occidental).
Es creà el 31 de desembre de 1986 sota els auspicis del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell i les entitats propietàries de les clíniques de Sabadell la Caixa d’Estalvis de Sabadell, Sabadell Mutual i la Fundació Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell El 7 de gener de 1998 s’aprova el decret del Departament de Sanitat, pel qual es modificà la redacció dels Estatuts del Consorci Hospitalari, que passà a denominar-se Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell depenent del Servei Català de la Salut Dóna assistència a 429109 ciutadans d’11…
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
Economia
Institució creditícia fundada el 1844, a partir d’un projecte presentat el 1839 a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i a la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, al qual s’afegí l’ajuntament de Barcelona.
Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona
Penya de l’Aire
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona.
Fundada al març del 1923, nasqué com a branca esportiva i popular de l’Aeroclub de Catalunya Al novembre del mateix any se n’escindí, poc abans que l’aeroclub desaparegués, i canvià de seu social Fou presidida per Agustí Baranguer i tingué com a directius pilots com Ferran Llàcer o Josep Canudas Arrendà els terrenys del nou aeròdrom, més endavant batejat com Aeròdrom Canudas Realitzà tot tipus d’activitats aèries, exhibicions, bateigs d’aire i exposicions El 1926 modificà els estatuts per poder ser la representant oficial de l’aviació catalana i canvià el nom pel de Lliga Aeronàutica de…
València Nova
Entitat cívica creada a València el 1904 amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat (J.M.Puig i Torralva, F.Badenes i Dalmau, R.Andrés i Cabrelles, Eduard Boix, Isidre Torres i Francesc Costell), que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart.
Formada per petits burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians era dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà En foren membres, entre altres, Carles Guastavino, AMateu i Ferrer, Lluís Mora, Carles Günter, Rossend Gumiel i Enguix i Josep Arnal Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana 1907, a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret El 1907 modificà el seu nom…
Acta Historica et Archaelogica Medievalia
Historiografia catalana
Revista fundada, l’any 1980, pel Departament d’Història Medieval i l’Institut d’Història Medieval de la UB.
Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats medievalistes…
International Standard Book Number
Número assignat a cada llibre publicat o a una nova edició i que l’identifica exactament i internacionalment.
És format per deu dígits dividits en quatre grups El primer és l’indicador del país, el segon de l’editorial, el tercer de l’edició i el quart és un identificador especial Aquest sistema és emprat tant en biblioteconomia com comercialment L’agència de l’ISBN té la seu a Berlín L’1 de gener de 2007 se’n modificà el format, i l’ISBN passà de 10 a 13 dígits Els motius del canvi foren, sobretot, la necessitat d’augmentar la capacitat del sistema i compatibilitzar-lo amb el codi EAN-13 sigla d’European Article Number, que es manté malgrat el canvi de nom pel d’International Article Number Des d’…