Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor Bibliografia…

Escrit en tercets encadenats, en un to equilibrat i reflexiu, convida a valorar l’home com a resultat de les seves pròpies obres i a considerar la caducitat dels béns terrenals Hom en considera fonts principals l' Eclesiastès , Horaci i Sèneca

Fundada el 1869, nasqué com a centre cultural per promoure la convivència del barri Té grups de teatre, esplai, esbart dansaire i organitza activitats culturals També participa a la festivitat de Sant Medir i des del 1924 publica la revista Or i Flama Respecte al vessant esportiu, el 1931 creà la secció de futbol El 1949 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Educación y Descanso i als anys cinquanta jugà en els Campionats Deportius Catòlics Posteriorment s’inscrigué a la Lliga Catalana i el 1988 es reconvertí en secció de futbol sala Juga a les installacions del futbol sala…

Afirma la competència del magisteri de l’Església en aquesta matèria i recorda la doctrina tradicional segons la qual tot acte matrimonial ha d’estar obert a la transmissió de vida Condemna formalment l’ús dels mètodes contraceptius, llevat dels anomenats naturals, i creu que l’ús lliure dels anticonceptius comportaria la infidelitat conjugal, la llicència de costums i la degradació moral de la dona i faria possible la intervenció dels estats per a imposar una limitació dels naixements contra la voluntat de les parelles L’encíclica produí un impacte desfavorable en els ambients…

Obra de profunda anàlisi psicològica, una de les més remarcables de l’autor i de la literatura russa Raskolnikov, el protagonista, es justifica a si mateix l’assassinat d’una vella usurera per la natura essencialment perversa d’aquesta, però també perquè amb el crim creu demostrar-se superior als homes corrents, condició que el fa sentir-se per damunt de les lleis i les consideracions ètiques d’aplicació general Influït per una moral de conformitat cristiana, tanmateix, Raskolnikov acaba lliurant-se a la justícia La novella té com a tesi la inutilitat de la rebellió -en aquest…

Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da…

Inspirada en doctrines de moral elevada, els seus seguidors pertanyen al món musulmà sunnita

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…

Les narracions, en forma de faula, on els vicis solen prendre forma d’animal, solen acabar amb una estrofa gnòmica, la moral

Finançat per imposts sobre la propietat i administrat a nivell parroquial sota la direcció d’un organisme central designat pel govern, proporcionava allotjament i aliments als vells, als malalts i als infants pobres i també ocupació als físicament capacitats a les workhouses , o cases de treball workhouse Les pèssimes condicions d’aquests centres responien a la creença que la pobresa era un símptoma de defalliment moral De fet, les Poor Laws foren un instrument per a disciplinar una mà d’obra no avesada encara al treball industrial assalariat i durant una gran part de l’era…