Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto
comtat de Robres
Història
Títol concedit el 1646 a Bernat de Ponts i Turell (mort vers el 1662), natural de Barcelona, regent del Consell d’Aragó i cavaller de Sant Jaume (1643).
Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón
comtat de Floridablanca
Història
Títol concedit el 1773 a José Moñino y Redondo
.
El 1809 la Junta li annexà la grandesa d’Espanya a favor de la segona titular i neboda del primer, María Vicenta Moñino y Pontejos, la qual, en heretar el marquesat de Casa Pontejos, hagué de cedir el comtat al seu nebot José María de Castillejo y Moñino, els descendents del qual encara el conserven
Glinskij
Història
Família de boiars russos, descendents dels prínceps de Lituània.
Els germans Mikhail — 1534, Ivan i Vasilij , desposseïts de llurs privilegis pel rei Segimon de Polònia, fugiren a Rússia 1508 Mikhail prengué part en la defensa de Smolensk, però després conspirà contra Moscou La seva neboda Helena — 1538, muller del gran duc Basili III, fou regent durant la minoritat del seu fill Ivan IV el Terrible 1533-38
baronia de Nàquera
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el lloc homònim (Camp de Túria), que fou comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide
comtat de Peñaranda de Bracamonte
Història
Títol concedit a Castella el 1602 a Alfonso de Bracamonte-Guzmán y Dávila (mort el 1622), cavaller de Sant Jaume i senyor de Peñaranda.
Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna
Báthory
Família catòlica hongaresa, hostil als Habsburg, que data almenys del s XIII.
Diversos membres foren prínceps de Transsilvània Cal destacar-ne Esteve I de Polònia 1533-86, príncep de Transsilvània 1571, que fou elegit rei de Polònia 1575 El seu nebot, Segimon I de Transsilvània 1572-1613, príncep de Transsilvània, practicà una política de balanceig entre Àustria i Turquia A Elisabet Báthory 1560-1614, neboda del rei Esteve I de Polònia, foren atribuïts crims de vampirisme Els seus còmplices foren cremats vius, i ella fou condemnada a presó perpètua
principat de Conti
Història
Títol francès concedit sobre el burg de Conty (o Conti) (Somme) a Francesc de Borbó-Conti (mort el 1614), fill del primer príncep de Condé.
Mort sense fills, el títol passà 1629 al seu renebot Armand de Borbó-Conti mort el 1666, germà del Gran Condé aquest Armand es casà amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino, fou governador de la Guiena i general en cap dels exèrcits francesos a Catalunya 1655, on s’apoderà de Roses i Puigcerdà Fou un protector de Molière En fou fill Francesc-Lluís de Borbó-Conti mort el 1709 El títol i la casa principesca s’extingiren amb la mort Barcelona 1814 del besnet d’aquest, Lluís-Francesc II Josep de Borbó-Conti
tractat de Crépy
Història
Acord signat a Crépy (Picardia) entre l’emperador Carles V i el rei Francesc I de França el 18 de setembre de 1544.
Carles V restituí els territoris ocupats des de la treva de Niça 1538 En canvi, el rei francès renunciava a la Borgonya, Flandes, l’Artois, Nàpols i Sicília, però conservava de moment la Savoia a més, es comprometia a ajudar l’emperador contra els protestants i els turcs També fou convingut el casament del duc d’Orleans, Carles, fill de Francesc I, amb una filla o una neboda de l’emperador el dot havia d’ésser el Franc Comtat o el Milanesat Les morts del duc 1545 i del rei francès 1547 interromperen la nova aliança
El violí d’Auschwitz
Literatura catalana
Novel·la de Maria Àngels Anglada, publicada el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina