Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
estil Imperi
Fase del neoclassicisme corresponent al Primer Imperi francès.
Promogut per Napoléo I, fou dirigit per CPercier i PFFontaine Inspirat en les arts grecoromanes i egípcies, imposà els angles rectes i una certa rigidesa en la decoració Els mobles d’aquest estil, el principal creador dels quals fou GJacob, eren de superfícies llises amb aplicacions de bronze daurat Aquest darrer material fou també molt emprat en rellotges, canelobres i tota mena d’objectes decoratius
Jurament dels Horacis

Jurament dels Horacis
Pintura
Oli de Jacques-Louis David (3,30 x 4,27 m) pintat a Roma l’any 1784 i presentat tumultuosament l’any següent a Roma i al Salon de París.
És conservat al Louvre Obra amb un rerefons polític, esdevingué una mena de manifest del neoclassicisme pictòric
estil Directori
Fase del neoclassicisme, transitòria entre l’estil Lluís XVI i l’estil Imperi
.
Prengué el nom del Directori francès, sota el qual s’inicià i es desenvolupà, principalment en l’àmbit del mobiliari i de l’orfebreria Es caracteritza per l’abandó gradual de la sumptuositat cortesana de l’estil Lluís XVI i per la implantació d’una faiçó més sòbria i funcional, inspirada en l’art romà Hi predominen les formes quadrades, i l’ornamentació —que inclou motius egipcis— apareix independent de l’estructura El moble que illustra millor aquest estil és la cadira, amb respatller de curvatura excedent, el model del qual es deu fonamentalment a Georges Jacob, l’ebenista més important del…
Lucrècia
Literatura catalana
Tragèdia en cinc actes de Joan Ramis.
Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La…
estil Lluís XVI
Estil desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XVI.
Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes En la darrera etapa el retorn a l’antiguitat…
Agamèmnon
Història
Rei llegendari d’Argos, fill d’Atreu.
La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del matriarcat per la seva…
Gabriel
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos actius durant el s XVIII.
Jacques Gabriel París 1667 — 1742 és l’autor de l’Hôtel Biron de París i de la llotja i les duanes de Bordeus El seu fill, Ange-Jacques París 1698 — 1782, fou arquitecte de Lluís XV La seva obra, plena de serenitat, representa un pas endavant cap al neoclassicisme, en contraposició amb el rococó A Versalles projectà les dues ales del palau que donen al pati, l’Opéra 1753-70, obra de gust refinat, i el Petit Trianon, començat el 1762, en forma de cub gairebé sense cap decoració exterior, veritable culminació del seu estil simplificador A París féu l’escola militar, començada el…
Novecento
Art
Corrent artístic italià, fundat a Milà el 1922 com a conseqüència d’un nou tombant de l’art aparegut a Itàlia a la fi de la Primera Guerra Mundial i animat des de la revista Valori Plastici, que preconitzava un retorn a la línia autòctona de Giotto o Masaccio.
Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…