Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Neolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Mesolític.
El nom del grec νεός, ‘nou’, i λίθος, ‘pedra’, creat per J Lubbock el 1865, volia indicar l’aparició d’una nova tècnica de treballar la pedra el poliment Bé que això sigui cert, modernament hom pensa que les innovacions tècniques resten subordinades a l’existència d’unes noves relacions entre l’home i el seu entorn Per això, el Neolític pot ésser definit com la fase del desenvolupament econòmic i tècnic de certes societats, en la qual s’aconsegueix de substituir, a través de fases intermèdies Mesolític, les formes de subsistència depredadores del Paleolític per una economia de…
serra del mas Bonet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític al terme municipal de Vilafant, Alt Empordà.
Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres…
cultura de Cortaillod
Jaciment arqueològic
Cultura prehistòrica del Neolític que pren el nom d’un jaciment suís al sud-oest de Neuchâtel.
Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Hom la troba a nombrosos suïssos i se'n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol
Göbekli Tepe

Göbekli Tepe
Teomancimit (CC BY-SA 3.0)
Centre religiós neolític del SE de la península Anatòlica, situat a 15 km de la ciutat de Şanlıurfa (Turquia).
Les excavacions arqueològiques en aquest indret, el nom antic del qual es desconeix, han evidenciat que els temples trobats a Göbekli Tepe serien els primers edificis de culte religiós de la història El nivell d’ocupació més antic estrat III es data entorn el 9100 aC Neolític preceràmic i conté sis construccions circulars, en uns casos, i ovals, en d’altres Aquestes estructures arquitectòniques mesuren entre 10 m i 30 m de diàmetre i estan formades per pilars monolítics en forma de T, decorats amb relleus animals, units mitjançant murs encara resten una desena de construccions…
Bacsonià
Prehistòria
Etapa inicial del Neolític a la Indoxina.
El jaciment de Bac-son, al Tonquín, li dóna el nom És una indústria d’esberles tallades, palets de riera retocats, destrals polides i ceràmica, a vegades amb decoració impresa
Ertebol·lià
Prehistòria
Cultura de la primeria del Neolític a Dinamarca.
El tipus de vida que reflecteix, però, és encara paleolític En són jaciments característics els El nom deriva d’un d’aquests jaciments, el d’Ertebölle, el qual hom prengué com a prototip
sepulcres megalítics dels Prats de Rei
Conjunt de dos sepulcres megalítics, al terme municipal dels Prats de Rei (Anoia).
L’un, situat a les Maioles, ha estat datat entre el Neolític final i el Calcolític El dels Tres Reis pertany a l’edat del bronze
home de Similaun
Nom amb què hom ha designat el cos glaçat d’un home prehistòric trobat el 1991 als Alps de l’Ötztal, al peu del pic Hauslabjoch i prop del refugi del pic Similaun (frontera italoaustríaca), a 4.000 m d’altitud.
Portava vestits de fibres vegetals i de pell, una bossa i un carcaix de cuir, arc i sagetes de fusta i una destral plana de bronze Hom hi ha identificat tatuatges corporals sobre la pell Les investigacions l’han enquadrat en les cultures del final del Neolític-Calcolític, uns 3300 anys aC, aproximadament
cova del Castillo
Prehistòria
Gran cavitat situada al puig del mateix nom a Puente Viesgo (Santander), que conté algunes de les més notables mostres d’art rupestre francocantàbric.
Descobertes el 1903, les pintures presenten fauna quaternària, mans en negatiu, figures tectiformes i puntuacions, com també nombrosos animals El vestíbul mostra una successió completa d’indústries, de l’Acheulià al Neolític L’any 2008 les pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb tretze coves més d’Astúries, Cantàbria i el País Basc
conjunt megalític dels Estanys
Conjunt de dòlmens i menhirs del terme municipal de la Jonquera (Alt Empordà).
L’integren tres sepulcres megalítics de cambra simple, de dimensions reduïdes, i tres menhirs separats entre ells, però orientats seguint una certa alineació En connexió amb aquests darrers, unes construccions molt modestes permeten pensar en l’existència d’alguna mena de recinte cultual al seu entorn Tot el conjunt ha estat datat, imprecisament, dins el Neolític mitjà i el bronze inicial