Resultats de la cerca

Bernat Cotoner , el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363 El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals , fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar , ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sollicitar la creació de l’audiència de Mallorca concedida el 1571 i armat cavaller pel rei el 1572 En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester mort el 1641, implicat en les…

Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà també la…

Després de la mort de Vicens 1960, se n’ocupà el seu fill, Pere Vicens i Rahola El primer volum fou publicat per l’editorial Teide i la resta, per l’editorial Vicens-Vives, ambdues a la ciutat de Barcelona Es tracta d’una sèrie de llibres que presenten els fets més destacats de la història de Catalunya, des de les arrels antigues fins al s XIX Són un conjunt d’obres escrites en llengua catalana que, de la mà de les autoritats científiques del moment, mostren, de manera científica i rigorosa, l’evolució històrica de Catalunya Se centren, sobretot, en la història política, tot i que la…

Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…

Entre els seus membres es destacà Antonio de Saralegui y Zarandona Muskiz, Biscaia, 1847 – Buenos Aires, 1907, terratinent, empresari i financer establert a l’Argentina Gran propietari rural a la província de Santa Fe, posseí, d’entre un total de 155000 ha, l’Estancia Rincón de San Antonio, model d’explotació ramadera, on fundà la localitat de Villa Saralegui Fou també cofundador del Banco Español del Río de la Plata 1887, de la Cámara Española de Comercio de la República de Argentina 1887-88, del Banco Constructor de La Plata 1888, de la indústria siderúrgica La Cantábrica 1902 i de la…

Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i…

De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació…

Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…

Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…