Resultats de la cerca

El noruec Ole Einar Bjørndalen guanyà les quatre medalles d’or que hi havia en joc en el biatló En la modalitat d’esquí alpí, la gran triomfadora fou la croata Janica Kostelić, que aconseguí tres ors i un argent Mai cap altre esquiador no havia obtingut quatre medalles en uns jocs El finlandès Sampa Lajunen guanyà tres medalles d’or en la combinada nòrdica i l’holandès Jochem Uytdehaage dos ors, un argent i un rècord del món de patinatge de velocitat En la categoria femenina, l’alemanya Claudia Pechstein obtingué dos ors En el torneig d’hoquei sobre gel, el Canadà, després de 50…

Aerotransport sueca, que havien iniciat, juntament amb els EUA, les negociacions per a llur fusió el 1939 Des de la seva fundació fins al 1951, que per dificultats financeres s’hagueren de fusionar, funcionaren dues branques independents de la SAS, l' European Section of SAS , que cobria els vols europeus, i l' Overseas Section of SAS , que cobria els vols dels països escandinaus a Amèrica La SAS és controlada pels governs danès, noruec i suec, malgrat que l’aportació de capital suec és un cinquanta per cent superior a la de capital danès i noruec Per a l’establiment…

Alemanya fou el país que conquerí un major nombre de medalles, amb un total de 29, seguida de Noruega, amb 25, i Rússia, amb 18 Els esquiadors més destacats dels Jocs foren el noruec Bjoern Daehlie i la russa Larissa Lazutina, que aconseguiren tres medalles d’or cadascun en les proves d’esquí de fons

Es creà amb la finalitat de desenvolupar i comercialitzar les màquines estadístiques de l’enginyer noruec Fredrik Rosing Bull En 1931-35 s’anomenà HWEgli Bull, després Compagnie des Machines Bull fins el 1990 i, finalment, Bull des del 1997 La seva activitat se centra en la fabricació de servidors, superordinadors i la creació de programari

El 1969 el Banc Nacional de Suècia atorgà un sisè premi per a les ciències econòmiques Els premis de física, química i economia són concedits per l’Acadèmia Sueca de Ciències, el de literatura per l’Acadèmia Sueca de Literatura, el de medicina per l’Institut Karolinska d’Estocolm i el de la pau, pel parlament noruec

Compost de 165 diputats elegits per quatre anys amb sufragi universal, se subdivideix en una cambra alta reduïda Lagting, 1/4 dels membres i una cambra baixa Odelsting, 3/4 dels membres

La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, cap al 1961, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaig i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí

Amb seu a Oslo, fou fundada el 1959 per Johan Galtung, entre d’altres, que en fou director del 1959 al 1969 És independent d’organismes estatals, si bé una part del pressupost prové del govern noruec, i manté un doble vessant de recerca i assessorament Es divideix en tres branques seguretat ètiques, normes i identitats, i resolució de conflictes El 2003 posà en marxa un Centre per a l’Estudi de la Guerra Civil

Inaugurat el 2006, el seu objectiu és conservar una àmplia varietat de llavors, aprofitant les baixes temperatures de l’àrtic i el recobriment natural de pergelisòl, especialment de cereals i altres plantes importants de consum humà És administrat per un consorci format pel Govern noruec, el Consorci Global de Diversitat de Plantes de Consum Humà Global Crop Diversity Trust i el Centre de Recursos Genètics Nòrdics Té una capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de tipus de llavors diferents, amb una mitjana de 500 llavors de cada planta

Trencaren el cicle de quatre anys i tingueren lloc només dos anys després dels últims Albertville per evitar, a partir d’aleshores, que coincideixin amb els jocs d’estiu Hi participaren 66 països i més de 2000 esportistes Al llarg dels jocs, però especialment en la inauguració i la clausura, hom féu diversos actes de solidaritat i de recordatori de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, amb una menció especial al setge que vivia la ciutat de Sarajevo seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1984 Els jocs es presentaren també com els de la consciència ecològica, tal i com es feu palès amb…