Resultats de la cerca

Es mostren 51 resultats

Nota

Revista i galeria d’art.
L’any 1959 Gerhard von Graevenitz i Jürgen Morschel fundaren la revista Nota , dedicada a la poesia experimental i l’art Al llarg d’aquest any publicaren tres números, el darrer dedicat a la poesia concreta El 1960 aparegué el quart i últim número, amb collaboracions de gran nombre d’artistes vinculats al moviment Zero i al cinetisme Nota també organitzà activitats experimentals a l’Städt Galerie de Munic, en les quals participaren personatges de diversos àmbits de la cultura Es plantejà un cinquè número de Nota , que no s’arribà a publicar Al mes de setembre del 1960 obriren la Galerie Nota…
Gran enciclopèdia catalana

B

Música
Segon element de la notacióalfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona que correspon a la nota si, per als anglòfons, i a la nota si bemoll, per als germanòfons.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

A

Música
Primer element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota la.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

D

Música
Quart element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona que correspon a la nota re.
El terme també és emprat per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

G

Música
Setè element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota sol.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de sol deriva de la lletra G
Gran enciclopèdia de la música

F

Música
Sisè element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota fa.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de fa deriva de la lletra F
Gran enciclopèdia de la música

C

Música
Tercer element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota do.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau 1 de do bbbbbbb deriva de la lletra C
Gran enciclopèdia de la música

H

Música
Vuitè element de la notacióalfabètica utilitzada exclusivament als països d’influència germanòfona, que correspon a la nota si.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona - b mollis o b rotundum , origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada - b durum o b quadratum origen del signe n - que representaven respectivament el sibbbbbbb i el si n , als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H potser per la seva relativa semblança al signe del becaire per al si n
Gran enciclopèdia de la música

Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises

Història
Recull alfabètic de biografies de rossellonesos publicat en francès per Joan Capeille, a Perpinyà (1914), gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.
Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n'indica la procedència Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix
Gran enciclopèdia catalana

Llibre dels mariners

Literatura catalana
Poema anònim, probablement del principi del s. XV, en 480 octosíl·labs apariats, contingut al manuscrit 381 de Carpentras.
Desenvolupament enciclopèdic És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Bibliografia Ors, J 1977-1978 Vegeu bibliografia
Diccionari de la literatura catalana