Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
El Progreso
Periodisme
Diari en castellà fundat per Alejandro Lerroux a Barcelona (29 de juny de 1906).
Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 afer de La Neotipia Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias en deixà la direcció Membres de la redacció en diferents…
Futbol Club Lleidatà
Futbol
Club de futbol de Lleida durant els anys vint.
El formaven membres de l’Athlètic Metalúrgic, fundat el 1917, i, per aquesta raó, tenia un caràcter obrerista Disputava els partits al Camp de Mart i després es traslladà al de Pardinyes
El Nivel
Periodisme
Periòdic obrerista que aparegué a Barcelona el 1871.
Dirigit per Enric Cabañas, i amb RCartañà, PRipoll i Viralta com a principals collaboradors, intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà a través d’una Associació Nacional de Treballadors, oposat a l’obrerisme internacionalista
El Huracán
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma (Mallorca) del 24 de juny de 1881 fins al 1883.
Fou dirigit per Joan Oliver i Femenia, i en formaven el cos de redacció Maties Bosch, Bartomeu Danús, Jeroni Pou, Josep Tortell i Josep Cardell Tingué sobretot un caràcter anticlerical, i volgué aparèixer com a obrerista Denunciat setembre del 1881 i suspès setembre del 1882, tornà a sortir dirigit per Benet Pons i Fàbregues
fets de Cullera
Història
Disturbis socials ocorreguts a Cullera pel setembre del 1911, en plena vaga general ordenada per la CNT.
El dia 19, persones no identificades donaren mort al jutge de Sueca Jacobo López de Rueda, a un oficial de jutjat i a un algutzir que efectuaven unes diligències sumarials La repressió fou dura vint obrers detinguts, sis dels quals foren condemnats a mort, entre ells Josep Jover, dit el Xato de Cuqueta Les incidències del procés i les acusacions de mals tractes als detinguts ocasionaren una forta campanya contra el govern, especialment periodística, en la qual es distingí l’advocat obrerista Eduardo Barriobero, que aconseguí la commutació de les sis penes de mort
Lliga Comunista Revolucionària
Política
Partit polític d’àmbit espanyol sorgit en 1970-71 del grup Comunismo, que procedia de l’antic Front Obrer de Catalunya
.
El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a…
Bloc Republicà Autonomista
Partit polític
Organització política creada al maig de 1915 a Barcelona per la confluència de persones que havien abandonat en diversos moments la Unió Federal Nacionalista Republicana (Francesc Layret, Gabriel Alomar, Marcel·lí Domingo, David Ferrer) amb exradicals contraris a l’evolució moderada del lerrouxisme (Santiago Valentí i Camp, Jesús Pinilla i Fornell) i algun esquerranista inclassificable, com el periodista Àngel Samblancat.
El seu manifest fundacional tenia un to marcadament obrerista “no perseguim la simple millora, sinó la transformació del vigent règim social, acceptant plenament les més radicals afirmacions de la democràcia socialista internacional” i es proposava combatre el retraïment dels sectors progressistes, però de fet la nova sigla no es traduí de moment en una força articulada, ni en una alternativa electoral L’estrena del BRA a les urnes es produí en les legislatives de l’abril de 1916, a Barcelona, on inclogué com a candidat l’independent Jaume Queraltó sota una Candidatura de…
pacte de Sant Gervasi
Història
Aliança electoral entre el Partit Republicà Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana per a les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la…
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya
Literatura catalana
Obra de teatre de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, publicada el 1971.
Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a…
El Obrero
Periodisme
Periòdic obrerista en castellà, dirigit per Antoni Gusart i aparegut a Barcelona del setembre del 1864 al juny del 1866.
De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars