Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Front Patriòtic Ruandès
Grup guerriller ruandès format el 1990 a Uganda per refugiats tutsis.
Amb el suport del govern ugandès, desencadenà una violenta ofensiva militar contra les forces regulars ruandeses El 1993 signà amb el govern de Ruanda els acords de pau d’Arusha Després dels enfrontaments ètnics del 1994, l’FPR, dirigit per Paul Kagamé, aconseguí ocupar la capital i controlar el territori, establint a Kigali un govern d’unitat nacional Kagame guanyà les primeres eleccions presidencials agost del 2003 i el Front Patriòtic obtingué majoria en les legislatives del setembre En ambdues consultes foren denunciades irregularitats
Moviment Patriòtic Català
Partit polític
Grup ultradretà creat per Carlos Francisoud (que fou activista de Milicia Catalana) el 1994 a Barcelona.
Reivindica l’espanyolitat de Catalunya i afirma lluitar per una “España republicana, patriótica, obrera, católica, revolucionaria y sindicalista” Els seus objectius principals són combatre el nacionalisme català sobretot l’independentisme i promoure un “front antisistema” Des d’aquesta perspectiva, voldria constituir l’avantguarda d’una àm-plia mobilització d’extrema dreta espanyola a Catalunya Portaveu Esclat
L’emigrant
Música
Obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.
Dedicada a l’Orfeó Català i estrenada per aquest mateix orfeó el 1891, s’ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats
Unión Social Popular
Partit polític
Partit fundat al març de 1977 per Enrique Thomas de Carranza en abandonar l’Asociación Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales.
Propugnà un humanisme cristià, patriòtic i antimarxista i el respecte escrupolós dels Principios del Mo-vimiento A Catalunya el representaven V Aventín i Ignacio Buqueras Bach Al mes de maig fou cancellada la inscripció en el registre per integració en Alianza Popular
Milicia Catalana
Partit polític
Organització armada ultradretana que actuà a Catalunya entre el 1985 i el 1986 dirigida per Carlos Francisoud i J. C. G. Reaparegué novament entre el 1989 i el 1991, si bé liderada per Francisoud (J. C. G., desvinculat, impulsà el Bloque Catalán) i el portaveu fou Combat.
Segons el seu Manifiesto Social 1989, els enemics d’MC eren “el nacionalisme burgès”, “el separatisme”, “la Constitució” i “las corrientes amoralistas, secularizantes y extranjerizantes” Consegüentment, centrà les agressions en locals independentistes, sex-shops , saunes i la Clínica Dexeus per pràctiques avortistes El 1994 Francisoud creà el Moviment Patriòtic Català
Centre d’Actuació Valencianista
Entitat fundada a València per l’agost del 1931 com un organisme apolític i fonamentalment patriòtic.
Des del 1933, i sota la presidència de Joaquim Reig, es convertí en la plataforma bàsica de l’anomenat “valencianisme totalitari”, que pretenia de reunir les múltiples tendències d’opinió valencianistes, les quals haurien de subordinar així llurs diferències polítiques a un valencianisme neutre i essencialment nacionalista, línia que es mostrà més i més com una orientació de dreta, que la creixent i pública vinculació de Reig amb la Lliga posava en relleu Fracassada, de fet, aquesta temptativa per la violenta oposició dels valencianistes d’esquerra i singularment per l’Agrupació Valencianista…
Montanyes Regalades
Historiografia catalana
Revista generalista publicada a Perpinyà entre el 1915 i el 1923, dirigida per Juli Delpont i de la qual sortiren un total de 96 números.
Montanyes Regalades es definí en la seva presentació al núm 1 com l’òrgan de l’escola felibrenca Lo Canigó, on es conjuminava la reivindicació de la tradició, de la llengua i la història pròpies amb un sentiment patriòtic francès Més de la meitat dels treballs publicats foren de caràcter històric i historicoartístic, i entre els seus collaboradors destacaren Joan Capeille, Felip Torreilles, Josep Calmette i Juli Delpont, el director de la revista
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Junta de Comissionats de l’Ajuntament i Classes de Barcelona
Junta constituïda a Barcelona per l’abril del 1793 arran de la declaració de guerra per part de la Convenció francesa al govern de Carles IV, per restablir l’organització de la Coronela a la ciutat i contribuir amb 800 voluntaris catalans a l’exèrcit del general Ricardos.
Era formada per 11 comissionats de l’ajuntament, 3 dels nobles, 1 dels ciutadans honrats, 1 de l’orde de Sant Joan, 1 dels advocats, 1 dels metges, 2 dels fabricants, 12 dels collegis i gremis i 2 de la clerecia La milícia ciutadana funcionà del 26 de maig de 1793 al 30 de setembre de 1795 el batalló de voluntaris, organitzat segons un projecte del marquès de Llupià, partí pel setembre del 1793 La propaganda utilitzà un abrandat to patriòtic català, amb freqüents allusions històriques El 1794 fou substituïda, de fet, per una junta de comissionats de tots els corregiments del…
Moviment de Defensa de la Terra-Partit Socialista d’Alliberament Nacional
Partit polític
Organització independentista fundada a València al febrer de 1987, en dividir-se el Moviment de Defensa de la Terra durant la seva II Assemblea Nacional.
Preconitzà la creació d’un Front Patriòtic que reivindiqués la unificació dels Països Catalans, la independència nacional, la protecció dels interessos dels treballadors del poble català i la defensa de totes les formes de lluita Després d’haver-se abstingut de participar en les eleccions autonòmiques de 1988, en les eleccions europees de 1989 presentà la candidatura Catalunya Lliure 16032 vots a Catalunya Fou implantat a Catalunya, País Valencià i Mallorca Mantingué relacions amb la Coordinadora Obrera Sindical, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i amb l’…