Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Regiment de la cosa pública
Història
Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis, escrit probablement en 1384-85 per als jurats de València: fou clavat a la taula de la sala del consell de l’ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat.
L’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Biblioteca pública, a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera i la delegació provincial de Barcelona del Dipòsit Legal (des del 1958).
Té més d’un milió de volums, uns 64 000 dels quals són anteriors al s XIX, i més de 40 200 corresponen a publicacions periòdiques Té 2 045 manuscrits i 910 incunables, a més de notables colleccions d’impresos lullians catàleg publicat el 1913, impresos barcelonins dels s XV al XVIII, obres de mística i teologia dels s XVI i XVII, fullets, revistes i una collecció de 25 cartells de la guerra de 1936-39, 896 pergamins i uns 5 000 gravats Entre les peces més notables que guarda cal remarcar la Crònica del rei Jaume I , manuscrit català del s XIV, la versió llatina de Marsili de la mateixa…
Sources Chrétiennes
Col·lecció de texts patrístics i postpatrístics, amb text crític i traducció francesa, iniciada a París, el 1942, per H.de Lubac i J.Daniélou i dirigida per C.Mondésert.
Comprèn tres sèries llatina, amb una continuació medieval on han estat publicats sobretot autors monàstics, grega, amb autors bizantins Simeó el Nou Teòleg, Nicolau Cabasilas, etc, i oriental siríaca Efrem, Filoxè de Mabbug, etc, armènia Gregori de Narek, etc
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…