Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Venus de Willendorf

La Venus de Villendorf
Jaciment arqueològic
Nom donat a una figureta femenina de pedra calcària trobada el 1909 en un dels jaciments paleolítics del poble de Willendorf, a la Baixa Àustria, associada amb indústries lítiques aurinyacianes o gravetianes.
És una de les Venus paleolítiques més famoses, i com les altres figures de dona del mateix tipus té els pits i les natges molt exagerades, probablement per motius simbòlics És conservada al Naturhistorisches Museum de Viena
Tlazolteotl
Mitologia
Deessa dels huaxteques, a la vall de Mèxic, consagrada a la fecunditat o al plaer; per això li eren sacrificades prostitutes.
Sembla que la seva veneració fou importada de terres llunyanes Sol ésser representada dreta, amb els pits descoberts i les mans sobre el ventre, amb el cap cobert amb una gorra cònica També figura en pectorals, juntament amb el déu del foc, Mixcoatl
Astarte
Mitologia
Nom hel·lenitzat d’Ištar, deessa semítica de Mesopotàmia i de Fenícia, una de les divinitats femenines més importants dels panteons respectius.
És representada nua, sovint amb les mans als pits, dreta o asseguda, i en són conegudes sobretot figuretes de terra cuita i de bronze Associada a la lluna i al planeta Venus, aquests n'esdevingueren la representació abstracta Deessa de la fecunditat i de l’amor, tot i els matisos segons les ciutats on fou adorada, mai no perdé, però, el sentit originari, possiblement d’arrel neolítica, i relacionat amb la prostitució sagrada en alguns dels seus temples Un dels més importants coneguts és el de Babilònia A través de l’expansió fenícia cap a la Mediterrània occidental, el culte s’…
Àrtemis

Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura atribuïda a…