Àrtemis

Áρτεμριϖ (el)

Deessa grega de la natura i de la caça.

Germana bessona d’Apol·lo, filla de Zeus i Latona, identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades. La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta (Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes); el model clàssic (des del s IV aC) amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià (és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura atribuïda a Leòcares i que formava conjunt amb l’Apol·lo del Belvedere). A Efes la representació varia radicalment: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i nombrosos pits. Identificada amb la Diana romana, la seva iconografia posterior es confongué amb la d’aquesta.