Resultats de la cerca

A l’Antic Testament designà els països de Síria i Mesopotàmia, poblats per pobles arameus

Se'n coneixen poblats amb ceràmica de bandes i terres cuites representant éssers humans i animals Existí vers la meitat del segon millenni

El nom deriva del poble del mateix nom, prop de Noto Hom en coneix poblats de cabanes de planta ellíptica i sepulcres dins covetes artificials, amb els cadàvers arrupits N'és molt típica la ceràmica pintada

Es caracteritzà per l’hàbitat en poblats sedentaris formats per cases quadrangulars de tovot i tàpia La metallúrgia del coure, obtingut localment en mines com la d’Ai Bunar, apareix ja molt desenvolupada, amb la producció de destrals, hams de pesca i agulles També hi ha estat documentada orfebreria en or

Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan

Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se situa el campus dels Tarongers de la…

Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del País Valencià,…

La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l'…

Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de Segura En són…

Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les “bastides” franceses