Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
les Pobles
Urbanisme
Nom genéric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l’illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II.
Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les “bastides” franceses
Independents pels Pobles
Partit polític
Partit local de Tàrrega, inscrit a l’abril de 1999 i constituït per exmilitants del Partit dels Socialistes de Catalunya (Xavier Mayora, David Espinal i M. Teresa Arbonès).
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 340 vots 5,8% i 1 regidor
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Associació de municipis creada al juliol del 1997 pels 118 municipis signants de la Declaració de Manresa.
Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renovaren els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca En l’actualitat hi ha associades més de 220 entitats locals, que representen el 80% de la població total de Catalunya Entre els objectius principals dels municipis associats hi ha impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible, potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a implantar-les
Drang nach Osten
Història
Moviments d’expansió oriental dels pobles germànics esdevinguts a l’edat mitjana (s. XI-XIV).
L’expansió començà cap al nord-est per l’orde Teutònic Livònia, Curlàndia, Estònia es formaren grans nuclis feudals a l’est d’Alemanya amb la finalitat de repoblar les terres que els eren encomanades Aquest moviment fou possible per un augment dels rendiments agrícoles i l’augment demogràfic Durant el s XIX, l’expressió simbolitzà els intents expansionistes d’Àustria-Hongria als Balcans i la dominació militar de pobles que ja havien assolit una personalitat nacional acusada, i fou una de les causes que provocaren la Primera Guerra Mundial
Jàfet
Segons l’esquema genealògic que després del diluvi sistematitza els pobles coneguts a l’Orient bíblic, tercer fill de Noè.
És tingut per pare dels diversos pobles que ocupaven el nord de Pèrsia, Armènia, Turquia, Grècia, Itàlia i el sud de la península Ibèrica
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar aquesta…
carta d’Ålborg
Carta aprovada pels participants en la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994.
Fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars Les ciutats, les viles i els països europeus signants es comprometeren a entrar dins els processos de l’Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat La quarta Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg el 2004 produí un nou document, els Compromisos d’Ålborg, que fou signat pel miler de representants de 110 governs locals El nou…
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
Adonai
Apel·latiu donat a Déu pels hebreus i per tots els pobles semites.
Significa ‘senyor’ Desconegut al món hellènic, per tal com hom creia que els déus eren tan subjectes al destí com els homes, l’apellatiu començà a ésser-hi introduït amb l’entrada dels cultes orientals
Mart Baleàric
Mitologia
Divinitat indígena dels pobles de cultura talaiòtica de Mallorca i de Menorca.
Fou assimilat al Mart clàssic i és citat com a Mars Balearicus en les fonts grecollatines Hom ha especulat que algunes figures masculines de bronze trobades a Mallorca en podrien ésser representacions
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina