Resultats de la cerca

Guido Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Guido Cavalcanti i el mateix Dant en les seves obres líriques Altres poetes foren Cino da Pistoia, Lapo Gianni, Dino Frescobaldi, etc En tots ells són paleses les influències de la poesia cortesana provençal, del misticisme i la simplicitat franciscanes i de l’escola siciliana Quant a les característiques personals, cal destacar la delicadesa d’estil de Guinizzelli, del qual és un clar exemple el poema Al cor gentil ripara sempre amore , el llenguatge sensible i musical de Dant…

Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha…

Dels 286 poetes que hi són representats, n'hi ha 29 que componen poemes en castellà Reflecteix fonamentalment la influència italianitzant allegoricodantesca a través dels poetes castellans Juan de Mena i el marquès de Santillana

Tots quatre foren poetes notables

Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar…

Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a…

Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al segle V

Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels…

Llur poesia palesa escepticisme, predilecció pels colors esfumats i un volgut prosaisme del llenguatge Integraren el grup, entre d’altres M Moretti , FM Martini, C Chiaves, el Govoni de primera època, el Palazzeschi de la primera època, S Corazzini i G Gozzano

A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII…