Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Querelle des Bouffons
Música
Nom donat a la polèmica virulenta que suscità a París (1752-53) la representació d’òperes italianes (entre les quals La serva padrona, de Pergolesi), que alguns intel·lectuals (com J.J.Rousseau, el baró de Holbach i altres enciclopedistes) declararen superiors a les òperes franceses.
Aquesta polèmica seguia les passes de la que ja hi havia hagut al principi del segle, i es repetí més tard entre els partidaris de Gluck i els de Piccinni
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars…
Societat Wagner
Música
Entitat creada a Barcelona el 1874 amb la finalitat de fer conèixer les obres de R. Wagner.
Nascuda en l’àmbit de la revista "La España Musical", on Felip Pedrell havia publicat diversos articles de divulgació wagneriana, la societat entrà en contacte epistolar amb el compositor, que n’acceptà la presidència honorària Durant els mesos de març a juny del 1874 mantingué una aferrissada polèmica amb personalitats contràries a l’estètica wagneriana Aquesta polèmica tingué conseqüències més enllà del territori català quan començà a intervenir-hi el compositor madrileny Francisco Asenjo Barbieri El president de l’entitat fou Josep Pujol i Fernández Bibliografia…
afer Dred Scott
Història del dret
Problema sorgit pel març del 1857 per causa de la decisió del tribunal suprem dels EUA que establia que un esclau no deixava d’ésser-ho pel fet que residís en un estat no esclavista.
L’acord afectà l’esclau negre Dred Scott, que havia estat traslladat pel seu amo a Illinois, on no existia l’esclavatge Aquesta decisió motivà un gran escàndol i radicalitzà la polèmica esclavista
Lluc Capsigrany
Pseudònim utilitzat per un escriptor no identificat que publicà unes dècimes, en català, al Diario de Barcelona el 1796, acompanyades d’una carta en la qual es lamentava de la manca d’una ortografia catalana.
Suscità una encesa polèmica al Diario —la primera feta sobre el tema—, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabularis aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia del català
Methodenstreit
Història
Nom amb què és coneguda la polèmica entre l’escola històrica i la de Viena entorn del mètode a emprar en la investigació econòmica.
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
regla del Mestre
Regla monàstica anònima compilada entorn de Roma al començament del s VI.
Consta de 95 capítols en forma de preguntes i respostes en les quals, amb un esperit rigorista, tradicional i casuístic, són plantejats els principals temes de la vida monàstica Té importància pel fet d’ésser la font literal més important de la regla de sant Benet , tal com ha estat demostrat després d’una llarga polèmica
tomba de Nefertari
Tomba de la reina egípcia Nefertari, una de les més importants i famoses que es troben a la vall de les Reines, amb un excepcional conjunt de pintures murals.
Fou descoberta el 1904, i fins el 1988 se n'havia malmès irreparablement el 25% per culpa del turisme massiu Aquell mateix any s’inicià un llarg i laboriós procés de restauració, no exempt de polèmica, finançat per la Fundació Paul Getty i coordinat per Eduard Porta, que finalitzà el 1995 La tomba i les seves impressionants pintures foren reobertes al públic
tractat de l’Ebre
Història
Tractat establert entre Roma i Cartago l’any 226 aC, repartint-se les zones d’influència, segons el qual l’embocadura de l’Ebre era el límit nord de la zona cartaginesa i sud de la romana.
El fet que Sagunt, al sud de l’Ebre, resistís als cartaginesos, ha donat lloc a una llarga polèmica dels historiadors sobre la responsabilitat de l’origen de la segona guerra púnica i que algun autor modern Carcopino hagi suposat que l’Ebre al qual es refereix el tractat no fos el Xúquer, que aleshores també s’hauria anomenat Ebre