Resultats de la cerca

Malgrat que el secret es divulgà aviat per tot Europa, la manufactura de Meissen conservà la supremacia durant la primera meitat del segle Les peces més antigues i apreciades, figuretes de viva policromia i de formes lleugeres i capritxoses, que difongueren arreu l’estil rocalla, estan marcades amb un monograma blau

Dedicada originàriament a la Intercessió de la Mare de Déu Pokrovskij Sobor , és situada a l’actual plaça Roja Consta d’un nucli central coronat en piràmide i voltat de vuit capelles de cúpules diferents, els tambors de les quals descansen sobre arcs volats Aquesta diversitat de formes és realçada per la policromia dels murs i per la decoració ceràmica

Bé que incomplet, té encara 284 folis és de lletra visigòtica, la qual cosa demostra que fou importat, segurament dels regnes de Lleó Les miniatures són molt riques en policromia i hi abunden l’or i l’argent Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat a Beatus copiat a Girona al final del s XI i conservat a la biblioteca de Torí

Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors

Fou trobada el 1897, per atzar, al lloc de l’Alcúdia d’Elx És de pedra calcària, local, de dimensions lleugerament superiors a les naturals 56 cm d’alçada conserva vestigis clars de policromia Representa el cap i la part superior del cos d’una dona, amb un pentinat complicat i molt enjoiada La filiació i la cronologia foren molt discutides, però avui hi ha acord general sobre la filiació ibèrica, i la data, del segle IV aC, o potser V aC Coneguda amb el nom popular de la Reina Mora , aviat passà, per adquisició de Pierre Paris, al Musée du Louvre, on es conservà fins el 1941, que…

Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu  Sovint hom anomena també Crist qualsevol imatge jacent o triomfant de Jesús Les primeres representacions del Crist en creu són del segle V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…