Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Dirigido por...
Cinematografia
Revista creada el 1972 a Barcelona per Edmund Orts, que també en fou director.
El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un parell de…
Izquierda por Martorelles
Partit polític
Partit local de Martorelles inscrit a l’abril de 1987 per Santiago Martín, José Antonio Fernández, Baldomero Tonzón i Antonio Muñoz. Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya.
En les eleccions municipals d’aquest any aconseguí representació municipal en les de 1995 obtingué 184 vots 6,7% i 1 regidor
Alianza por la República
Partit polític
Plataforma fundada al març de 1988 a Madrid que aglutinà grups republicans, trotskistes i llibertaris sota el lideratge del Partido Obrero Socialista Internacionalista (comprengué Alianza de la Democracia Socialista, Unidad Republicana Socialista, Partido Socialista Federal).
Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1988 1119 vots, europees i legislatives de 1989 1619 vots i municipals de 1991, any en què es dissolgué Edità Alianza por la República
Partido Social Independiente por Castelldefels
Partit polític
Partit local de Castelldefels, inscrit a l’abril de 1991 per Estrella Hervas i Pedro Paredes.
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 485 vots 4,0%, i en les de 1995, 553 vots 3,4%
Alianza por la Unidad Nacional
Partit polític
Nom que inicialment designà una coalició dirigida per Ricardo Sáenz de Ynestrillas que el 1994 aglutinà el grup que aquest liderava, el Movimiento Social Español, amb el Movimiento Católico Español, Nación Joven i el Frente de Alternativa Nacional, cap d’ells present a Catalunya.
Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino
Izquierda por la Tolerancia Lingüística
Partit polític
Partit amb seu a Santa Coloma de Gramenet inscrit al febrer de 1993 per Andrés Carmelo Parra.
Independientes por Vilanova del Camí
Partit polític
Partit local de Vilanova del Camí inscrit al novembre de 1997.
Promotors José Torbisco, Roque Conchillo, Francisco J Almendro, José M Cividanes i José Trillo En les eleccions municipals de 1991 obtingué 445 vots 11,1% i 1 regidor en les de 1995, 1087 vots 22,8% i 3 regidors en les de 1999, 688 vots 14,8% i 3 regidors
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta Lucía a Amèrica…
Sin Tregua por una Nueva Europa
Partit polític
Associació cultural fundada els dies 20 i 21 de maig de 1989 amb seu a Barcelona, promoguda per antics integrants de la Coordinadora Alternativa Solidarista i membres de l’entorn de la revista Disidencias (agrupats en l’associació del mateix nom).
El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’abast…