Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Lend-Lease Act
Llei aprovada el 1941 pel congrés nord-americà que autoritzava el president Franklin Roosevelt a prestar material de guerra als països aliats.
Malgrat que la llei fou autoritzada inicialment amb l’objectiu d’ajudar els països del Commonwealth, el mateix any 1941 s’estengué la seva aplicació a la Xina i a la Unió Soviètica i al final de la guerra més de 40 estats se n'havien beneficiat Fou abolida el 1945
British Library
Biblioteca nacional del Regne Unit.
Fou creada el 1973 per The British Library Act, que unia administrativament les biblioteques del British Museum el Departament de Llibres Impresos, la Biblioteca Nacional i la Biblioteca Nacional de Ciència i Invenció, la Biblioteca Nacional Central i la Biblioteca Nacional de Préstec de Ciència i Tecnologia posteriorment s’hi integraren la Bibliografia Nacional Britànica i l’Oficina per a la informació Científica i Tècnica 1974, la Biblioteca i l’Arxiu de l’Oficina Índia 1982, i finalment, el 1983, l’Institut Britànic del So Enregistrat El British Museum incloïa, des de la seva…
Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial creada a Barcelona el 1842 per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Munts i Josep Sugranyes.
S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars
Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
Base de dades multidisciplinària que conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que componen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Fou constituït el 1996 i és format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques de Catalunya —Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya— La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres
Banco Hipotecario de España
Entitat oficial de crèdit a mitjà i a llarg termini fundada el 1872 a Madrid, promulgada per la Banque de Paris et des Pays-Bas.
Dedicat al préstec hipotecari sobre immobles, el 1923 fou controlat totalment per accionistes espanyols Estatitzat el 1962, depengué de l’Instituto Nacional de Crédito a Medio y Largo Plazo, i després, de l’Instituto de Crédito Oficial ICO El 1982 absorbí el Banco de Crédito a la Construcción El 1996, l’actiu era d’1,8 bilions de pessetes i els crèdits sobre clients, en la seva majoria hipoteques sobre immobles, eren d’1,6 bilions
Red de Bibliotecas Universitarias
Organisme que agrupa les biblioteques universitàries espanyoles.
Fou creat el 1988 amb la finalitat d’augmentar el nivell dels serveis i de la infraestructura bibliotecària, collaborar en benefici dels usuaris i fomentar la formació del personal Entre els assoliments destaquen la creació del catàleg collectiu disponible en línia i el servei de préstec interbibliotecari, com també l’establiment de polítiques de millora dels serveis En formen part tant les biblioteques d’universitats públiques com privades, i també les del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Forma part de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles CRUE
Fons de Reestructuració Ordenada Bancària
Economia
Fons creat al juny del 2009 per un decret llei
del govern espanyol amb l’objectiu d’estimular fusions d’entitats financeres, especialment caixes d’estalvis.
Consisteix essencialment en la concessió d’un préstec a entitats bancàries independents per a afrontar els costos de la fusió, prèvia presentació i aprovació pel Fons d’un pla de fusió de les entitats Amb una dotació inicial de 9000 milions d’euros ampliables, quantitat a càrrec bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat i dels fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres, és regulat i administrat per una comissió rectora, els membres de la qual són designats, per a un període de quatre anys renovables, pel Ministeri d’Economia a proposta dels tres fons de…
Rijksmuseum

Vista exterior del Rijksmuseum
© Turisme d’Holanda
Museu
Museu d’Amsterdam, creat per Lluís Napoleó Bonaparte el 1808.
Tingué la seva primera seu en una part del Dam, es traslladà, el 1814, al Trippenhuis, fins que fou inaugurat 1885 un edifici creat en estil neogòtic per PJH Cuypers, especialment pensat com a museu La primitiva collecció del Rijksmuseum es formà amb obres del municipi de la Haia i amb l’adquisició d’obres procedents de la collecció de G van der Pot, a més de l’aportació municipal d’Amsterdam, que a títol de préstec gratuït i indefinit donà la Ronda de nit i Els síndics de Drapers de Rembrandt adquisicions posteriors l’han ampliat notablement És importantíssima la collecció de…
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera
Història
Associació obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiració de Joan Muns, amb la finalitat d’ocupar-se de la previsió social dels treballadors tèxtils.
Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…