Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
fets de Prats de Molló

Procés de Prats de Molló, a París (a la dreta, Francesc Macià)
Història
Fets relacionats amb la invasió frustrada de la Garrotxa des de territori de l’Estat francès per un grup de militants d’Estat Català, preparada i dirigida per Francesc Macià; s’esdevingueren els primers dies de novembre de 1926.
El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin d’…
sepulcres megalítics dels Prats de Rei
Conjunt de dos sepulcres megalítics, al terme municipal dels Prats de Rei (Anoia).
L’un, situat a les Maioles, ha estat datat entre el Neolític final i el Calcolític El dels Tres Reis pertany a l’edat del bronze
torre de Collserola

Torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
Hyde Park

Aspecte del Hyde Park
© Lluís Prats
Parc urbà
Jardineria
Parc reial de Londres de 154 ha d’extensió que ha estat obert al públic des del 1630.
Al llarg dels segles ha sofert nombroses transformacions Actualment és un dels parcs més concorreguts de la ciutat per l’atractiu que suposen les seves grans extensions de gespa, aigua i zones arbrades
CaixaForum

Accés principal del CaixaForum de Barcelona
© Lluís Prats
Museologia
Centre d’exposicions de Barcelona que acull la col·lecció d’art contemporani de l’Obra Social “la Caixa”.
Inaugurat l’any 2002, ocupa les installacions de la fàbrica modernista Casarramona, de Josep Puig i Cadafalch A més d’exposar les 800 obres de què consta la collecció, el centre, de 12000 m 2 , disposa d’una mediateca i d’espais per a conferències i exposicions temporals Els anys següents l’Obra Social de la Caixa ha establert installacions del mateix nom a Madrid, Palma, Saragossa, Sevilla, Lleida, Tarragona i Girona
Real Madrid Club de Fútbol

Exterior de l’estadi Santiago Bernabéu
© Lluís Prats
Esport general
Entitat esportiva madrilenya fundada el 1902 amb el nom de Madrid Foot-ball Club, a partir de l’escissió del Foot-ball Club Sky (fundat el 1897).
En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madrid el 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rey, el mateix any de la coronació del monarca i de la fundació del club Joan Padrós en fou el primer president 1902-04 i el succeí en…
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota de…
Vergés
Nissaga barcelonina de titellaires iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974), que, havent après l’ofici amb Jaume Anglès i Vilaplana, fundà Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni (1909—1990) i la seva muller, Isabel Cadena (1905—1997).
Els seus fills Sebastià 1929 i Martí Vergés Cadena 1931 s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins Els Quatre Gats 1939-45, el Poble Espanyol de Montjuïc 1940-58 i Can Jorba 1949-63 Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults La guerra de la Independència , Batalla Naval , L’enderrocament de l’Infern , etc El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any…
Museu Nacional d’Art de Catalunya

Exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Museu
Institució creada pel Govern de la Generalitat el 1934 a Barcelona amb el nom de Museu d’Art de Catalunya i amb seu al Palau Nacional de Montjuïc.
Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…
Cambra dels Lords

Parlament de Londres, seu de la cambra dels Lords
© Lluís Prats
Cambra alta del Parlament britànic.
Poden ocupar escons només els bisbes i arquebisbes de l’Església anglicana, els pars hereditaris del Regne Unit, els pars vitalicis creats el 1958 i els jutges del tribunal suprem 1139 persones en total el 2001 El mateix any era constituïda per un total de 679 membres, dels quals 561 eren pars vitalicis, 92 pars hereditaris d’aquests, 75 designats pels partits polítics, 2 de designació reial i 15 per la mateixa cambra i 26 pars espirituals 2 arquebisbes i 24 bisbes Creada al segle XIII, com una de les dues cambres del parlament britànic, des de la fi del segle XVIII ha perdut la major part…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina