Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
ducat de Prim
Història
Títol concedit pel govern de la Regència el 1870 a la vídua del general Joan Prim i Prats Francisca Agüero y González, a la seva filla Isabel Prim i Agüero (morta el 1927) i als successors d’aquesta.
Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim
vescomtat del Bruc
Història
Títol concedit el 1850 al general Joan Prim i Prats
.
A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim
marquesat de Los Castillejos
Història
Títol concedit amb la grandesa d’Espanya el 1860 al general Joan Prim i Prats
.
Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquell, Joan Josep Prim i d’Agüero Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim
comtat de Reus
batalla de Los Castillejos
Història
Militar
Batalla lliurada l’1 de gener de 1860 durant la guerra d’Àfrica
, entre forces del cos expedicionari espanyol, comandades per Prim i per Zabala, i l’exèrcit marroquí, a la vall dita de Los Castillejos
, prop de Ceuta.
La victòria de les tropes espanyoles valgué a Prim el títol de marquès de Los Castillejos
Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià
Medicina
Entitat constituïda el 1884 per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques; entre els fundadors hi havia Joan Samada, Jordi Anguera, Blanc i Benet, J.Corominas i Sabater, A.Bassols i Prim.
Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i…
batalla de Tetuan
La batalla de Tetuan, de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Història
Militar
Combat disputat prop de Tetuan el 4 de febrer de 1860 entre l’exèrcit expedicionari espanyol, comandat pel general Leopoldo O’Donnell, i les tropes marroquines, durant la guerra d’Àfrica
.
La victòria espanyola, a la qual contribuí el general Joan Prim i els seus voluntaris catalans, permeté l’ocupació de la ciutat
La Flaca
Setmanari
Setmanari liberal en castellà que aparegué a Barcelona des del 27 de març de 1869 al 3 de març de 1876, amb diferents títols —«La Carcajada», «La Risotada», «La Risa», «La Madeja Política», «El Lío» i «La Madeja»—, a causa de les suspensions.
Fou d’una aferrissada oposició al general Prim De gran format, tingué èxit per les caricatures de doble pàgina, fetes per Tomàs Padró
batalla de Wad-Ras
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Wad-Ras, al Marroc, el 23 de març de 1860, en el curs de la guerra d’Àfrica, entre l’exèrcit expedicionari espanyol, que, dirigit per O’Donnell, avançava cap a Tànger, i els insurrectes rifenys que intentaven de barrar-li el pas.
La lluita fou aferrissada, i s’hi distingiren els voluntaris catalans, comandats pel general Prim La victòria espanyola provocà el signament de l’armistici i l’inici de les converses de pau que menaren al tractat de Tetuan