Resultats de la cerca

Assumeix la difícil problemàtica de les cobles, de dinàmica autònoma La presideix Josep Vidalou

Constituït el 1980, està integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d’aquesta serralada interessats en la problemàtica de l’alta muntanya

Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars

Encapçalà les reivindicacions urbanístiques, d’equipaments, etc, dels barris enfront dels consistoris encapçalats pels alcaldes Massó, Viola i Socias Arran de les eleccions municipals del 1979 el seu paper polític minvà força Al començament del segle XXI era present sobretot en la problemàtica dels barris, amb la voluntat de facilitar al màxim el contacte entre els veïns i veïnes i les seves entitats

Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins el 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió el 2000 el tiratge era d’uns 28500 exemplars Cal destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d’articles en català Des del 1991 forma part del grup Prensa Ibérica

L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació

El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme

Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial

L’organitzà l’associació d’Estudiants Catalans, amb Josep Maria Batista i Roca de president de la comissió organitzadora, sota la presidència del catedràtic August Pi i Sunyer Fou dividida en tres seccions que estudiaren la problemàtica universitària i la seva projecció nacional Pere Domingo hi defensà la ponència sobre els drets dels estudiants, i Francesc Layret, la catalanitat de la universitat Una comissió permanent, presidida per Octavi Saltor, publicà el projecte que s’havia elaborat per a una universitat catalana autònoma 1919, signat per 26 catedràtics

Dirigida per José Luis Brea, el primer número aparegué al maig del 1995, centrat en l’obra de Pepe Espaliú i la problemàtica de la desconstrucció en les arts espacials Els números següents han estat dedicats a l’obra de Jordi Colomer i la relació entre arts visuals i música, la Documenta X, Queer art i artistes bascs, l’obra de Pep Agut i la relació entre art i política, la imatge en relació amb el moviment i amb la tècnica i l’obra de José Maldonado