Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Servei de Tramitació de Justícia Gratuïta
Dret
Servei d’atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar.
També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d’advocat i procurador del torn d’ofici Aquest servei depèn del Collegi d’Advocats de Barcelona i entrà en funcionament el 12 de juliol de 1996
Sant Sínode
Òrgan eclesiàstic que regí l’Església russa del 1721 al 1917.
Creat per Pere el Gran en substitució del patriarcat de Moscou , fou un mitjà d’assegurar-se la dependència de l’Església Espècie de ministeri del culte, era presidit pel mateix tsar, cap suprem de l’Església, que s’hi feia representar pel procurador superior laic i per deu o dotze membres eclesiàstics Desaparegué amb la caiguda del tsarisme i el restabliment del patriarcat de Moscou 1917
Sindicato Español Universitario
Història
Sindicat estudiantil totalitari creat el 1933, dins l’òrbita de Falange Española, i que, després del triomf franquista del 1939, es convertí en organisme d’afiliació obligatòria de tots els universitaris i estudiants d’escoles mitjanes i professionals de l’Estat espanyol.
El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics
capitulacions de Morvedre
Història
Pacte signat a Morvedre, pel març del 1348, per Pere III de Catalunya-Aragó, pressionat pels unionistes.
Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València
Consell Sobirà del Rosselló
Història
Òrgan de justícia i de govern, creat a Perpinyà el 1660 per LluísXIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França per la pau dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.
Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apellació de darrera instància En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats només el procurador general era francès Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el…
marquesat de Conquestes
Història
Títol concedit per Felip V, el 1704, a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.
Ha passat als Jordán de Urríes
comtat de la Torre de l’Espanyol
Història
Títol concedit el 1833 a Josep de Montagut i de Salvador, procurador i diputat a corts per Tortosa.
Continua en la mateixa família
Arxiu Municipal de Cocentaina
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local del municipi de Cocentaina i altres documents de procedència diversa.
És un dels fons arxivístics més interessants del País Valencià a causa de l’antiguitat i continuïtat de la seva sèrie més emblemàtica, la “Cort del Justícia”, amb un total de 285 volums que van des de l’any 1269 fins al 1696, entre els quals s’hi compten fins a set volums del s XIII 1269, 1272, 1275-76, 1277-78, 1290, 1294 i 1295, xifra que fins i tot supera els existents a la ciutat de València durant el mateix període Altres sèries que han atret l’atenció dels investigadors són les de Procurador General 74 llibres, 1408-1679, els llibres de Consells des del 1497 i els de…
Bardaixí
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc (Ribagorça), que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12 La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell Un gran nombre de línies foren originades aleshores La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per Arnau de…
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…