Creat per Pere el Gran en substitució del patriarcat de Moscou, fou un mitjà d’assegurar-se la dependència de l’Església. Espècie de ministeri del culte, era presidit pel mateix tsar, cap suprem de l’Església, que s’hi feia representar pel procurador superior laic i per deu o dotze membres eclesiàstics. Desaparegué amb la caiguda del tsarisme i el restabliment del patriarcat de Moscou (1917).