Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Progrés Municipal
Partit polític
Partit inscrit a l’octubre de 1998 i promogut pel Partit dels Socialistes de Catalunya per tal de concórrer a les eleccions municipals amb agrupacions d’electors i partits locals i comarcals de progrés arreu de Catalunya.
Jordi Serra Isern n’és el primer secretari Pertany a la federació Progrés Municipal de Catalunya
Figaró Progrés
Partit polític
Partit local de Montmany-Figaró inscrit a l’abril de 1999.
Manuel Alconchel n’és el primer secretari En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 220 vots 45,7% i 3 regidors Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya
Le Progrès
Publicacions periòdiques
Publicació de Prada (Conflent) apareguda del 1882 al 1889.
Creació de L’Indépendant de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals Donava regularment informació sobre Andorra Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P Cantié
Progrés del Berguedà
Partit polític
Partit comarcal inscrit al març de 1983 a Berga per Joan Roma i Josep Vilaseca.
Ha presentat candidatures a les diferents eleccions municipals i ha aconseguit diverses alcaldies del Berguedà, de manera que ha esdevingut un model de referència per a altres partits progressistes comarcals Obtingué 4 consellers comarcals en les eleccions municipals de 1991 i 2 en les de 1995 S’integrà en la federació Progrés Municipal de Catalunya
Unitat i Progrés
Partit polític
Partit provincial de Lleida inscrit el 1983 per Joan Arnedo i Jaume Aran.
Progrés del Pirineu
Partit polític
Partit comarcal amb presència a l’Alt Urgell, fundat a Montferrer.
Fou inscrit a l’abril de 1987 per Domingo Canut, Josep Isern, Daniel Tuca i Josep Badia El seu objectiu principal és la defensa dels interessos econòmics i socials de les zones de muntanya El líder principal és Josep Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell i diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament de Catalunya El 1991 presentà diverses candidatures municipals progressistes amb el propòsit d’obtenir representació als Consells Comarcals El 1991 esdevingué la segona força municipal de l’Alt Urgell 3 consellers comarcals, però també fou present a la Cerdanya i al Pallars Sobirà…
Progrés Municipal de Catalunya
Partit polític
Federació que agrupa els regidors electes pels següents partits locals i comarcals de progrés: Agrupació Independent de Riudarenes, Calella pel canvi, Esquerra Unida de Sant Pol, Figaró progrés, Gent d’Aran, Grup Independent de la Roca, Gualba es desperta, Independents de la Llèmena, Independents de Vila-Rodona, Iniciativa d’Esquerres, Izquierda por Martorelles, Partit de la Independència de Sant Cebrià, Progrés del Berguedà, Unió Independent de Vallgorguina, Unió Independents per l’Espluga, Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste d’Aran i Unitat Progressista del Pallars.
Joan Roma Cunill n’és el primer secretari Està especialment implantada a Barcelona i Lleida i algunes de les seves agrupacions es presenten en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya , a través del partit Progrés Municipal
Aliança per al Progrés
Programa de desenvolupament per a Amèrica Llatina, per a 1961-70, elaborat per l’administració Kennedy i aprovat a Punta del Este, Uruguai (agost del 1961), pels EUA i per la resta dels membres de l’OEA, amb l’exclusió de Cuba.
El seu objectiu principal era d’un creixement substancial de la renda per habitant —2,5% anual—, capaç d’assegurar el desenvolupament autosostingut per mitjà d’una formació suficient del capital Entre els altres dotze objectius, cal destacar la diversificació de la producció, l’acceleració de la industrialització, programes de reforma agrària global i integració econòmica La ideologia política de l’Aliança per al Progrés, que volia afavorir els règims democràtics, no solament no es plasmà en fets, sinó que resultà contradita pels esdeveniments en aquells anys, a la majoria de països s’…
Entesa Catalana de Progrés
Candidatura conjunta al Senat del Partit dels Socialistes de Catalunya
, Esquerra Republicana de Catalunya
i Iniciativa per Catalunya-Verds
, formada per primer cop en les eleccions del març del 2000.
L’objectiu era articular una proposta per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat La candidatura obtingué 8 senadors, que amb els 3 per representació autonòmica formà grup parlamentari amb Isidre Molas PSC com a portaveu En les eleccions generals del 2004 obtingué 12 senadors, als quals se n'afegiren 4 de representació autonòmica, amb Carles Bonet ERC com a portaveu, i en les del març del 2008 el mateix nombre En les eleccions del 20 de novembre del 2011 Esquerra Republicana de Catalunya abandonà l’Entesa que restà aleshores formada pel PSC i IC-V-EUiA i obtingué…