Resultats de la cerca

La missió porta el nom del matemàtic i enginyer Giussepe Bepi Colombo Consta de dues sondes la Mercury Planetary Orbit, construïda per l’ESA i que estudiarà la superfície i la composició interna del planeta, i la Mercury Magnetospheric Orbiter, aportació japonesa que estudiarà la magnetosfera de Mercuri Per a arribar al seu destí la sonda utilitzarà l’impuls gravitatori de la Lluna, Venus i el mateix Mercuri, i farà servir, a més, la propulsió elèctrica solar SEP Aquesta nova tecnologia de baix cost, que combina l’assistència gravitatòria amb la propulsió espacial, fou provada amb èxit per l’…

Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de problemes…

La sonda fou llançada a l’espai el 27 de setembre de 2003 amb un coet Ariane-5 Després de 332 òrbites al voltant de la Terra, l’SMART-1 entrà en òrbita lunar quasi polar el 15 de novembre de 2004 Un dels seus objectius científics és la cerca de gel a l’interior dels cràters del pol sud de la Lluna, on, a causa de la inclinació de l’eix de rotació lunar, la llum del Sol mai no arribaria de forma directa i el gel hi podria haver quedat atrapat A més, la missió ha provat amb èxit un nou sistema de propulsió anomenat Solar Electric Propulsion , que s’emprarà en futures missions interplanetàries,…

Fou el primer submarí que arribà al pol nord per sota del casquet glacial agost del 1958 El nom probablement prové del submarí imaginari que apareix a l’obra Vingt mille lieues sous les mers 1870 de Jules Verne

Els Sojuz són constituïts per tres mòduls el de servei de forma cilíndrica, el de comandament de forma hemisfèrica i l' orbital de forma esfèrica Després d’un primer vol preliminar no tripulat 1966, el Sojuz 1 fou llançat per l’abril del 1967 i el seu tripulant, VV Komarov, morí en enredar-se el paracaigudes que frenava la nau Entre aquest llançament i el Sojuz 40 , llançat el 1981, es realitzaren 38 missions tripulades una de les quals fallà i mai no fou numerada i 3 no tripulades Cal esmentar les missions Sojuz 4 i Sojuz 5 primeria del 1969 en les quals, després d’un acoblament dels…

A la dècada dels noranta, el bon funcionament de satèllits i sondes exigia que el centre de control terrestre de la missió els observés contínuament i els donés instruccions Per tal que fossin més independents de la Terra i resultessin alhora més barats i fiables, es dissenyaren els programes Deep Space, per a missions planetàries, i l’Earth Observing, per a missions orbitals al voltant de la Terra L’any 2000, es reorientaren els objectius del programa New Millenium, i les sèries Deep Space canviaren el nom pel de Space Technology Del programa New Millenium, a l’octubre del 1998…

El nom d’American Rocket Society fou adoptat oficialment l’any 1934 i es mantingué fins al començament del 1963 en fusionar-se amb l’Institute of Aerospace Sciencies i crear l’American Institute of Aeronautics and Astronautics Les publicacions més importants de l’American Rocket Society foren la revista Jet Propulsion , que finalment portà el nom d' ARS Journal

L’any 1934 canvià oficialment el seu nom pel d’ American Rocket Society

La base de llançament és a Kourou Guaiana Francesa Des del 1980 la comercialització és dirigida per la societat Arianespace El projecte, que partia d’una iniciativa francesa, portada a terme gràcies a la collaboració de deu estats europeus,substituí el de les llançadores Europa , tenia des del principi l’objectiu de disposar d’un coet europeu que permetés situar en òrbita satèllits d’ús comercial o científic, especialment destinats a les telecomunicacions, a baix cost i en competència amb la llançadora espacial nord-americana El primer model construït, l' Ariane 1 , dotat amb tres etapes de…

Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…