Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança
Economia
Sociologia
Història
Religió
Institució benèfica i religiosa fundada a Barcelona el 1740 pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès Fou aprovada oficialment el 1751
Misteri de Santa Àgata
Obra dramàtica hagiogràfica del s. XVI, de procedència desconeguda, descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant Només se'n conserven quatre-cents vuitanta-sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval —ben remarcable—, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges —sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove…
L’aire d’un crim
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 120 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT El aire de un crimen 1980, de Juan Benet GUIÓ Gabriel Castro, AIsasi-Isasmendi, Jorge Rodríguez Alamo FOTOGRAFIA Joan Gelpí Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramiro Gómez, Josep Maria Espada decorador MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Francisco Aguarod, Luis Fatás INTERPRETACIÓ Francisco Rabal el coronel, Maribel Verdú La Chiqui , Fernando Rey Fayón, Chema Mazo el capità Medina, Ramoncín, Miguel Rellán dr Sebastián, María José Moreno La Tacón , Germán Cobos Amaro, Ovidi Montllor, Terele Pávez, Rafaela Aparicio, Agustín…
Tlazolteotl
Mitologia
Deessa dels huaxteques, a la vall de Mèxic, consagrada a la fecunditat o al plaer; per això li eren sacrificades prostitutes.
Sembla que la seva veneració fou importada de terres llunyanes Sol ésser representada dreta, amb els pits descoberts i les mans sobre el ventre, amb el cap cobert amb una gorra cònica També figura en pectorals, juntament amb el déu del foc, Mixcoatl
els Desemparats
La imatge de la Mare de Déu dels Desemparats
© Fototeca.cat
Advocació de la Mare de Déu, popular a la ciutat de València des del s. XV.
Originàriament, sembla vinculada a la creació pel frare mercedari Gilabert Jofré 1409 d’un hospital de folls, per ajudar el qual fou constituïda la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats 1414 Aquesta confraria, a més d’atendre les necessitats de l’asil, s’ocupà particularment d’assistir els condemnats a mort i, en general, d’enterrar els difunts indigents o sense família ajusticiats, nàufrags, prostitutes, i també d’altres formes de beneficiència dotar donzelles òrfenes, etc Fins a la darreria del s XVI, celebrà, el dia de Sant Macià, una cerimònia religiosa…