Resultats de la cerca

Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols

Constituïdes república federal arran de la Unió d’Utrecht 1579, eren integrades per les províncies d’Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia i, des del 1594, també per les de Groningen i Overijssel Formades per l’emancipació d’aquests territoris respecte al domini castellà, foren reconegudes com a estat per la pau de Münster 1648 Perderen llur denominació en passar sota el domini de la França revolucionària, que les erigí en República Batava

Felip II ja havia intentat d’acabar la guerra en renunciar la sobirania dels Països Baixos 1598 a favor de la seva filla Isabel Clara Eugènia i del seu marit i concedint a aquells territoris una autonomia, més aparent que real Les províncies protestants continuaren la lluita, i al cap de deu anys fou signat un armistici de vuit mesos que permeté d’iniciar les negociacions Castella exigia el lliure exercici de la religió catòlica a llurs estats i l’abstenció de comerciar amb les Índies, però les Províncies Unides aconseguiren una independència de facto , diversos…

Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general

Assolida per Guillem I de Naussau-Orange, hom oferí 1581 la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França La unió fou el nucli de la república de les Províncies Unides del Nord, sorgida poc després, bé que no reconeguda fins a la pau de Münster 1648

Lluís XIV de França les desafià en augmentar les taxes duaneres i s’alià amb Anglaterra —que inicià les hostilitats—, Portugal, Savoia, Baviera i Suècia A les Províncies Unides s’adheriren Lorena, Espanya, l’Imperi, Dinamarca i diversos estats alemanys, inquiets per l’avanç francès La retirada d’Anglaterra de la lluita 1674 i la derrota de Suècia, en guerra al nord, menaren Lluís XIV a obrir les negociacions 1675, que culminaren en els tractats de Nimega 1678-79

El tractat estipulava que el nord de Portugal províncies de Minho i Douro formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, en comptes del seu regne italià que les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota l’administració francoespanyola El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca

Des del segle V fou vassall de la Xina Sempre amenaçats pels vietnamites al nord, que saquejaren diverses vegades Viraya, els txams s’anaren retirant cap a les províncies meridionals i hagueren de combatre alhora contra els pirates javanesos de l’imperi Srivijaya segle IX Al segle XII maldaren per expandir-se cap al sud però, malgrat una breu ocupació d’Angkor 1117, el rei khmer Jayavarman VII sotmeté el regne de Txampa 1203-30 Els txams feren costat als vietnamites contra la invasió mongol segle XIII, però la ruptura es produí poc després i a la fi del segle XIV el regne fou…