Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Burschenschaft
Història
Moviment d’estudiants universitaris alemanys creat a Jena (Turíngia) el 1815, amb l’impuls nacionalista i liberal sorgit en la guerra antinapoleònica.
La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya
Nosotros
Periodisme
Diari vespertí, òrgan de la Federació Regional dels Grups Anarquistes de Llevant i portaveu de la FAI, aparegut a València del 1936 al 1938.
Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”,la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives Dirigit per Abraham Guillén, tingué la collaboració regular, entre d’altres, de Gonzalo Vidal, SCano Carrillo, JRueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí
Nosaltres Sols
Història
Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit l’11 de març de 1931.
Sorgí com a radicalització del catalanisme d’Estat Català Amb una organització paramilitar, tingué un paper destacat en els fets d’octubre del 1934 Pel juny del 1936 decidí de fusionar-se amb el Partit Nacionalista Català i part de les Joventuts d’Esquerra Republicana per reconstituir Estat Català Tingué com a òrgan el setmanari Nosaltres Sols del març del 1931 a l’octubre del 1934, dirigit per Joan Garau Guart
Ateneu Científic, Artístic i Literari de València
Associació estudiantil de València fundada el 1868 i originàriament denominada Ateneu de València.
Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920
república de Weimar
Història
Període de la història d’Alemanya que va del novembre del 1918 al gener del 1933.
El règim republicà, sorgit de l' assemblea de Weimar , patí d’una gran inestabilitat política 19 governs i hagué d’afrontar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial reparacions de guerra i ocupació de la conca del Ruhr per part de França i de la crisi econòmica mundial del 1929, així com la insurrecció espartaquista del 1919 i els cops d’estat de l’extrema dreta el de Kapp-Luttwitz el 1920 i el de Hitler-Ludendorff el 1923 No pogué impedir, però, la radicalització del país i l’ascens de Hitler al poder 1933, que significà la fi de la república Alemanya, la història
Grup Cultural de Joventut Catalana
Associació cultural creada l’any 1967 a la Catalunya del Nord per joves dissidents del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans.
La seva finalitat és la difusió de la llengua catalana, facilitant-ne la lecura i ensenyant-ne l’escriptura a la Catalunya del Nord Iniciaren, amb el GREC, les primeres sessions de la Universitat catalana d’Estiu a Prada Del GCJC, i com a conseqüència de la radicalització política del maig francès del 1968, sorgí el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació A través de crisis i transicions, el GCJC promogué la creació d’empreses culturals, especialment en la dècada dels setanta, com el Grup d’Animació cultural Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellonès, l’organització…
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…
Unión Republicana
Partit polític
Partit polític espanyol presidit per Nicolás Salmerón que, des de 1903, recollí l’adhesió de la majoria de nuclis republicans a Catalunya, tret dels federals, i sobretot englobà el puixant moviment barceloní liderat per Alejandro Lerroux.
El 1906, però, els plantejaments unitaris de Solidaritat Catalana trencaren el partit al Principat les seves bases més populars i urbanes, els quadres de mentalitat política més moderna i professional es manifestaren antisolidaris i seguiren Lerroux en la creació del Partido Republicano Radical 1908 Els sectors més mesocràtics i comarcals, els dirigents de perfil més moderat i tradicional, d’actitud més amateur , comptaren amb el prestigi de Salmerón per a conservar la legitimitat de la UR i la incorporaren a la coalició solidària, dins la qual obtingueren set diputats El seu portaveu fou el…
Tercera República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 4 de setembre de 1870 al 10 de juliol de 1940.
A conseqüència de la derrota francesa a la guerra Francoprussiana i de l’agitació popular que culminà en la Comuna de París , caigué l’Imperi, es creà un govern provisional, i Thiers fou elegit president del poder executiu Promulgada la constitució 1875, el nou règim es veié amenaçat pel cop d’estat de Mac Mahon 1877, que havia substituït Thiers, però el triomf electoral dels republicans consolidà la república Gambetta i Ferry en foren els polítics principals i impulsaren una política liberal, laica i centralitzadora Superada la crisi del boulangisme i de l' afer Dreyfus , els radicals…
Equip Realitat
Pintura
Equip de pintors format a València pels volts del 1965 i integrat per Jordi Ballester i Bonilla i Joan Cardells i Alemán.
L’equip es plantejà tot el procés de creació pictòrica com un treball collectiu, i en aquest sentit s’articulà amb les intencions ètiques i estètiques que configurà els corrents “Crònica de la Realitat” i “Estampa Popular”, amb una més forta radicalització iconoclasta davant la pintura tradicional que utilitzà grans contrasts temàtics a través de muntatges que tingueren molt a veure amb les tècniques cinematogràfiques L’enterrament de l’estudiant Orgaz, Populorum Progressio, Acer fred per a tu, amic , etc A nivell de llenguatge, un dels trets que l’Equip Realitat compartí amb d’…