Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Partit Republicà d’Esquerra
Història
Denominació adoptada a partir del juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 a nivell espanyol amb la fusió d’Acción Republicana d’Azaña, els radicals socialistes de Domingo i l’ORGA.
El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats
pacte de Sant Gervasi
Història
Aliança electoral entre el Partit Republicà Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana per a les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la…
La Rebeldía
Setmanari
Setmanari, en castellà, subtitulat inicialment ‘‘periòdic republicà d’Unió Republicana’’, que aparegué a Barcelona des de l’1 de setembre de 1906 fins al 1911.
Fundat per Joan GBalaguera —que en fou el primer director—, Joan Colominas, Rafael Guerra del Río, Rafael i Josep Ulled, etc, fou l’òrgan d’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes els Jóvenes Bárbaros
Acción Revolucionaria Sindicalista
Partit polític
Col·lectiu creat el 1975 a Barcelona per estudiants falangistes de la Universitat Autònoma pertanyents a l’Organización de Estudiantes Universitarios i que fluctuaven entre l’anarquisme i la socialdemocràcia (edità Autogestión).
En confluir amb altres militants d’“esquerra falangista” radicals, originà la Coordinadora de Grupos Autogestionarios El ràpid ascens de la CNT frustrà qualsevol expectativa de creixement i els seus membres s’integraren en l’organització llibertària
Tercera República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 4 de setembre de 1870 al 10 de juliol de 1940.
A conseqüència de la derrota francesa a la guerra Francoprussiana i de l’agitació popular que culminà en la Comuna de París , caigué l’Imperi, es creà un govern provisional, i Thiers fou elegit president del poder executiu Promulgada la constitució 1875, el nou règim es veié amenaçat pel cop d’estat de Mac Mahon 1877, que havia substituït Thiers, però el triomf electoral dels republicans consolidà la república Gambetta i Ferry en foren els polítics principals i impulsaren una política liberal, laica i centralitzadora Superada la crisi del boulangisme i de l' afer Dreyfus , els radicals…
Partit Nacionalsocialista Català
Partit polític
Grupuscle independentista neo-nazi que hauria actuat clandestinament el 1983.
Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
Política
Grup polític republicà constituït a Palma pel setembre del 1913 a instàncies de Francesc Julià.
Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo
Unió Federal Nacionalista Republicana
Història
Partit polític català del Principat, fundat a Barcelona el 24 d’abril de 1910 per la fusió de la Unió Republicana, el Partit Federal i el Centre Nacionalista Republicà, els quals, sota el nom d’Esquerra Catalana, mantenien ja des d’un any abans una estreta aliança electoral.
En fou president JMVallès i Ribot, i altres membres destacats foren PCoromines, ABastardas, FLayret, JCarner, SGubern, JLluhí, els germans Zulueta, etc Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes Tenia per òrgans de premsa El Poble Català , el setmanari La Forja 1910-12 i, en alguns períodes, La Publicidad Obtingué un èxit considerable en les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el lerrouxisme en…
Cinema Novo
Cinema Novo Fotograma d' Os fuzis de Rui Guerra
© Fototeca.cat
Cinematografia
Corrent cinematogràfic originat els anys seixanta al Brasil.
Els seus antecedents són l’obra crítica d’Alex Viany, pròxima al neorealisme, i els films de Nelson Pereira dos Santos Definit teòricament pel manifest A estética da fome de Glauber Rocha com un cinema del Tercer Món, popular, revolucionari, que adopta postures radicals i anticolonials Els autors més importants del moviment han estat G Rocha, Nelson Pereira dos Santos , Roberto Santos i Rui Guerra, entre d’altres
L’Eclaireur des Pyrénées Orientales
Periodisme
Diari republicà fundat a Perpinyà el 1880 per Emili Brousse, òrgan dels radicals.
El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina