Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Scaramuccia
Teatre
Personatge del teatre italià, d’origen napolità.
Presenta un caràcter típicament fanfarró, busca-raons i covard alhora, i es vesteix de negre, amb gorra, i duu una guitarra en lloc d’espasa El feu cèlebre l’actor Tiberio Fiorilli al segle XVII
Permocarbonífer
Geologia
Divisió estratigràfica, amb categoria de supersistema, que agrupa el Carbonífer i el Permià, units per raons d’analogia paleontològica.
Deutero-Isaïes
Nom donat al redactor bíblic desconegut dels capítols 40-55 del llibre d’Isaïes, el conjunt dels quals és anomenat també Llibre de la Consolació d’Israel, amb inclusió dels quatre cants del servent de Jahvè.
Fins al s XVIII foren atribuïts al mateix Isaïes, però raons d’ordre històric i literari imposaren a la crítica la tesi de la duplicitat d’autors Hom situa llur composició a la darreria de l’exili babilònic Sobre el tema de la restauració de Sió, el Deutero-Isaïes elabora una concepció rigorosa del monoteisme i de l’universalisme religiós
Canigó
Setmanari
Setmanari català.
Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques
Avant
Setmanari
Setmanari aparegut a València entre el 1930 i el 1931 com a portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.
Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià
Llei de la Dependència
Dret
Llei de l’Estat espanyol 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Té com a objectiu regular les prestacions que garanteixin la igualtat d’exercici de drets subjectius d’aquelles persones que, per raons de discapacitat, malaltia o edat, necessiten l’atenció d’altres persones o ajuts importants per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària Preveu un sistema de valoració de la situació de dependència i d’atenció personalitzada A Catalunya, el benestar de les persones en situació de dependència es troba complementat per la Llei de Serveis Socials 12/2007, de l’11 d’octubre La vinculació de l’aplicació de les disposicions legislatives a…
Centre Nacionalista Català de Nova York
Entitat associativa dels catalans de la ciutat de Nova York.
Fou fundada el 1920 el primer president fou Joan Agell i, posteriorment, Joan Ventura i Sureda i Jaume Jornet Establerta al barri de Broadway L’entitat publicà un “Butlletí” amb illustracions de Joaquim Torres i García Tingué una secció esportiva amb un equip de futbol i organitzava classes d’anglès Sembla que per raons jurídiques del sistema nord-americà passà a denominar-se Catalan Society of New York Entre els seus membres es mantingueren dues tendències els partidaris de la moderació Ventura Sureda, i els que defensaven posicions d’un catalanisme més radical i socialitzant Jaume Jornet…
Acuña
Una de les famílies més importants de la península Ibèrica per la quantitat de mayorazgos que li recaigueren, pels títols nobiliaris que acumulà i pel nombre de càrrecs elevats que ostentaren molts dels seus membres.
Senyors de Cunha Alta, localitat prop de la Serra da Estrêla, a Portugal, prengueren aquest nom a la primera meitat del s XIII La línia major de la casa s’establí a Castella al final del s XIV i rebé el comtat de València de Don Juan Al s XV les principals línies establertes per tot Castella i per Navarra deixaren l’apellatiu d’Acuña per raons de vinculació i adoptaren els de Carrillo de Toledo, Pacheco, Peralta, Téllez-Girón i Fernández de Velasco A Portugal, unes branques, que continuaren anomenant-se da Cunha , reberen els comtats d’A Cunha, de Vilanova, de Povolide i de São…
Generació del 51
Música
Expressió utilitzada per T. Marco en la seva Historia de la Música Española per a englobar els compositors espanyols que durant els anys cinquanta assumiren el paper històric d’obertura de la vida musical espanyola tot situant-la al nivell de l’europea.
S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves, no es…
Societat Filharmònica de Barcelona
Música
Societat concertística i pedagògica catalana.
Fou fundada el 1897 per Matthieu Crickboom amb l’objectiu de continuar la tasca artística de la Societat Catalana de Concerts , dissolta aquell mateix any Integrada en una bona part pels membres de la Societat Catalana de Concerts, en depenien quatre grups l’Acadèmia de música M Crickboom, Enric Ainaud, Domènec Mas i Serracant, Pau Casals, Enric Granados el Quartet de la SFB M Crickboom, J Rocabruna, R Gálvez, P Casals els Instruments de fusta i metall de la SFB, i l’Orquestra de la SFB Alternà la promoció dels concerts d’orquestra amb la dels concerts…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina