Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
provisions d’Oxford
Història
Programa de reformes imposat pels nobles a Enric III d’Anglaterra, el 1258, que pot ésser considerat la primera constitució escrita del país.
El document creava un consell de quinze nobles per a controlar la política del govern, obligava el rei a convocar el parlament tres vegades l’any i reduïa els seus poders damunt l’administració local i el sistema d’imposts Foren abolides el 1266, després de la guerra que oposà els partidaris del rei i els reformistes, encapçalats per Simó de Montfort
conferència de Brazzaville
Història
Reunió celebrada a Brazzaville, al gener del 1944, pels representants de les colònies de França, presidida pel general De Gaulle i per René Pleven.
La conferència establí els principis de les reformes diplomàtiques administratives i socials que conduïren a la creació de la Union Française 1946
campanya lingüística de L’Avenç
Campanya iniciada al juliol del 1890 amb una sèrie d’articles d’Eudald Canibell ( La rutina del català escrit
) i de Joaquim Casas i Carbó ( Estudis de llengua catalana
), publicats en la revista L’Avenç
.
La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no…
Revolució Febrerista
Història
Insurrecció al Paraguai (febrer del 1936) d’una part de l’exèrcit, dirigida pel coronel Rafael Franco, a causa de la desmobilització després de la guerra del Chaco
.
Amb l’ajut de grups polítics de diferents tendències, Franco formà un govern que intentà d’aplicar un pla de reformes, però un cop d’estat organitzat pels militars conservadors posà fi a l’intent febrerista
Cuza
Llinatge moldau al qual pertangué Alexandre Joan I Cuza (Salati 1820 — Heidelberg 1873), que, malgrat l’oposició de diverses potències, fou elegit primer gospodar dels Principats Units de Moldàvia i Valàquia (1859-62) i del principat de Romania (1862-66).
Es destacà per l’esperit liberal i per les innovacions que dugué a terme reforma agrària, secularització dels béns eclesiàstics, ensenyament gratuït, etc Aprofitant les seves dificultats financeres, els estaments tradicionalistes i conservadors, afectats per les reformes, amb l’ajut de potències estrangeres, l’obligaren a abdicar
Hospital Universitari de Sant Joan
Medicina
Centre hospitalari públic de la ciutat de Reus.
Hom pot trobar-ne l’origen en l’Hospital de Sant Joan, del qual existeix constància documental des del 1244 Situat en un antic convent carmelità del s XVII adaptat a hospital civil a mitjan sXIX, la guerra civil de 1936-39 en paralitzà les reformes, i en 1938-39 fou traslladat al convent de Sant Rafael de la Selva del Camp Durant el franquisme tingué la funció de centre de beneficència i clínica oberta En instaurar-se la democràcia i recuperada la Generalitat de Catalunya, fou adscrit a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya XHUP 1985 Sotmès a successives …
Real Academia de Jurisprudencia y Legislación
Dret
Institució fundada a Madrid el 1896.
Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional
Unió Obrera Balear
Història
Organisme obrer organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma el 1881 i que aviat s’estengué per tota l’illa.
Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86
Izquierda Democrática
Política
Grup polític espanyol fundat clandestinament el 1958, sota el nom d’Izquierda Democrática Cristiana, a l’entorn de Manuel Giménez Fernández, exministre de la CEDA durant la Segona República.
Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979
sínode de Pistoia
Sínode convocat a la ciutat de Pistoia pel bisbe Scipione de’Ricci, per consell del gran duc Leopold de Toscana, del 18 al 21 de setembre de 1786.
Els seus decrets foren la convergència del gallicanisme , del darrer jansenisme i del reformisme illustrat Illustració i volgueren ésser la formulació de l’estatut d’una església nacional Vuitanta-cinc de les seves proposicions foren condemnades per la butlla Auctorem fidei , de Pius VI 1749, butlla que fou prohibida als països regalistes, entre ells la península Ibèrica, on els decrets de Pistoia havien tingut àmplia divulgació Algunes de les seves reformes han estat posteriorment acceptades per l’Església
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina