Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
estil Regència
Estil decoratiu desenvolupat durant el govern del regent Felip d’Orleans.
Representa el trencament amb l’estil Lluís XIV, però sense arribar a l’excés decoratiu En arquitectura donà nombrosos hôtels particulars, encara conservats en la major part els principals arquitectes en foren Robert de Cotte i Germain Boffrand En l’aspecte purament decoratiu aparegueren la conquilla i la singerie , que foren típiques del rococó CAudran i GMOppenordt foren els introductors d’aquests nous temes Els mobles experimentaren un inici de la curvatura dels petges, de la mateixa manera que aparegueren les primeres calaixeres ventrudes el principal ebenista fou Charles Cressent
regència d’Urgell
Història
Organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d’Urgell després de la presa d’aquesta ciutat per El Trapense (juliol del 1822).
El 15 d’agost fou instituïda oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d’Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles Si bé l’arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d’Eroles s’ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible D’altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire avinença entre els membres de…
Consell de Regència
Història
Òrgan polític de l’Estat espanyol creat per la llei orgànica de l’estat de 1967.
Era compost pel president de les corts, el prelat de major jerarquia i antiguitat que fos conseller del regne i pel capità general La seva missió era d’assumir el poder en cas de mort o incapacitat declarada del cap d’estat A la mort del general Franco 20 de novembre de 1975 assumí el poder, i l’exercí fins a la proclamació del rei Joan Carles I, el dia 22 del mateix mes Fou suprimit per la Constitució del 1978
Consell Suprem de Regència
Història
Òrgan suprem de govern, nomenat per la Junta Suprema Central durant la guerra contra Napoleó, i de la qual fou successor.
Tenia la missió de dirigir, en nom de Ferran VII, la resistència contra els francesos i de reunir unes corts per reorganitzar el país El decret del 29 de gener de 1810 establí una regència de cinc persones La primera regència era formada per Pedro de Quevedo, bisbe d’Ourense, el general Francisco Javier Castaños, Francisco de Saavedra, Antonio Escaño, general de la marina, i el mexicà Miguel de Lardizábal, i presentà la dimissió en reunir-se les corts el 24 de setembre de 1810 el mes d’octubre es reduí a tres persones el general Joaquín Blake i dos marins, Gabriel…
Regencia Nacional Carlista de Estella
Partit polític
Organització tradicionalista, resultat d’una escissió de la Comunió Tradicionalista formalitzada en l’aplec carlí de Montserrat del 20 d’abril de 1958, amb vocació d’implantació estatal.
El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…
la Fronda
Història
Rebel·lió a França, durant la regència d’Anna d’Àustria, contra el govern del cardenal Mazarino (1648-53).
Tingué dues etapes la revolta del parlament agost del 1648 - març del 1649 i la revolta dels prínceps octubre del 1649 - setembre del 1653 L’autoritarisme de Richelieu, la debilitat i la corrupció de la regència, les conseqüències econòmiques de la guerra dels Trenta Anys, la manca de subsistències, la crisi agrària i artesana i la mala administració de Mazarino constituïren el fons de la insurrecció A fi d’afrontar aquesta situació el cardenal intentà una nova política econòmica i reforçà el poder dels agents reials, però el parlament de París, seguit per diversos parlaments…
Restauració
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon al regnat d’Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i al regnat d’Alfons XIII (1902-31).
Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la…
Lo Pare Arcàngel
Periodisme
Primer periòdic totalment en català, editat a Barcelona.
Aparegué el 25 d’abril de 1841 Publicà només tres números en diumenges successius Amb trets humorístics i escrit tot ell en forma de sermó, lluità contra el lliurecanvisme de la regència d’Espartero
La Verdad
Periodisme
Periòdic ‘‘de política y mejoras sociales’’ publicat a Barcelona del 2 de setembre al 20 de novembre de 1842.
D’informació general i tendència progressista, apareixia el diumenge, el dimarts i el divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista de novembre-desembre del 1842