Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Club Bellaterra
Esport general
Club poliesportiu de Cerdanyola del Vallès.
Fundat l’any 1934, fou la primera entitat esportiva creada a Bellaterra Disposa d’escola de tennis, de pàdel i de futbol sala Organitza activitats dirigides i entrenaments personals També organitza activitats socials com excursions reservades als socis El 2010 inaugurà les noves installacions Disposa de dues piscines, pistes de tennis i de pàdel, pistes poliesportives, sala de fitnes, sala de ciclisme coberta i gimnàs
Número de Identificación de las Publicaciones Oficiales
Codi identificador que serveix de dada fonamental per al control de les publicacions de les administracions i facilita la coordinació del sector.
Està format per nou dígits, distribuïts en quatre grups, que indiquen unitat o organisme editor, any d’edició, número d’ordre d’assignació i dígit de comprovació L’assignació correspon a la Secretaria de la Junta de Coordinació de Publicacions Oficials Ha de constar en les publicacions de l’Administració General de l’Estat i les seves entitats de dret públic, tret d’aquelles reservades o destinades exclusivament a la utilització interna de l’Administració de l’Estat
tractat de Cazola
Història
Acord signat el 20 de març de 1179 entre AlfonsI de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, a Cazola (o Cazala, que ha estat confosa amb Cazorla, Andalusia), probablement una població castellana prop de la vila aragonesa fronterera d’Ariza.
Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península
Canal Català TV
Empresa audiovisual participada per diferents propietaris de televisions locals privades de Catalunya.
Començà a emetre en cadena per tot el Principat l’11 de setembre de 2005 El projecte té l’origen en la voluntat d’oferir una programació conjunta exclusivament en català per tal de fer front a l’arribada de la televisió digital amb una programació de continguts propers a l’espectador i, també, aconseguir que les televisions locals catalanes siguin prou fortes per enfrontar-se a l’entrada dels grans grups de comunicació de l’Estat espanyol Per aconseguir la proximitat a l’espectador hom combina els programes d’emissió conjunta amb unes franges horàries reservades a la programació pròpia de…
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…