Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
batalla d’Ordal
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Ordal (Alt Penedès), el 9 de setembre de 1813, entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l’ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck.
Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d’obrir-se pas i de retirar-se cap al nord
batalla naval de Maó
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de Maó pel maig del 1756 entre l’estol francès, comandat per l’almirall La Galissonière, format per 12 navilis i 5 fragates, i l’esquadra anglesa de l’almirall John Byng
, de 18 naus, que intentava de socórrer els seus compatriotes assetjats al castell de Sant Felip.
Els anglesos no pogueren desembarcar a l’illa i, encara que la batalla resultà indecisa, optaren per retirar-se, fet que assegurà als francesos el domini de Menorca
batalla de Xiva
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les proximitats de Xiva (Foia de Bunyol) el 15 de juliol de 1837, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran
Divisió Mallorquina
Militar
Cos d’exèrcit format a Mallorca durant la guerra contra Napoleó pel general anglès Sandfor Wittingham del gener del 1811 al juliol del 1812, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma.
El 13 d’abril de 1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer Pel maig del 1814 preparà l’entrada de Ferran VII a Madrid
batalla de Caporetto
Militar
Acció militar esdevinguda a l’entorn del poble fronterer de Caporetto (nom italià de Kobarid, actualment Eslovènia), en l’anomenat front de l’Isonzo, entre forces italianes i austríaques durant la Primera Guerra Mundial.
Ocupat Caporetto pels italians, el 1917 les tropes italianes dirigides pel general Cadorna foren derrotades per l’ofensiva austríaca i alemanya de Von Below i s’hagueren de retirar desordenadament fins al Piave novembre del 1917
segon combat de Castalla
Acció bèl·lica (13 d’abril de 1813) que tingué lloc durant la Guerra del Francès, en la qual foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les forces dels generals Wittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Elío a Villena i de Murray al port de Biar.
Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina Hi prengueren part uns 20 000 homes per banda Suchet s’hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l’evacuació francesa del País Valencià 5 de juny de 1813
complot de Garraf
Història
Atemptat planejat contra el tren que duia Alfons XIII de tornada a Madrid després de la seva visita a Barcelona (6 de juny de 1925) i que havia de tenir lloc al túnel entre Garraf i Sitges.
La policia descobrí el projecte, fou a temps de retirar la bomba collocada i detingué com a autors set joves d’Estat Català entre els quals Jaume Compte i Miquel Badia, del CADCI, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
batalla del cap Orlando
Història
Militar
Batalla naval entre les forces de Jaume II de Catalunya-Aragó i les del seu germà, Frederic I de Sicília, davant el cap Orlando, a la costa nord de Sicília, el 4 de juliol de 1299.
L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya
conveni de Narbona
Invitació adreçada des de Narbona als prelats que romanien fidels a Benet XIII, per part del concili de Constança, el 13 de desembre de 1415.
Hom els oferia de reunir un concili veritablement representatiu que deposés Benet XIII que es negava a abdicar i elegís un nou papa La invitació fou cursada en saber-se que Ferran I de Catalunya-Aragó es disposava a retirar l’obediència a Benet XIII, i fou ratificada el 4 de febrer de 1416