Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Poemes
Publicacions periòdiques
Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig (1963-64).
En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits A més, una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari Hi collaboraren, entre altres, JVFoix, Arthur Terry, Joan Triadú, Joaquim Molas, Joan Fuster, JLMarfany
Deutero-Isaïes
Nom donat al redactor bíblic desconegut dels capítols 40-55 del llibre d’Isaïes, el conjunt dels quals és anomenat també Llibre de la Consolació d’Israel, amb inclusió dels quatre cants del servent de Jahvè.
Fins al s XVIII foren atribuïts al mateix Isaïes, però raons d’ordre històric i literari imposaren a la crítica la tesi de la duplicitat d’autors Hom situa llur composició a la darreria de l’exili babilònic Sobre el tema de la restauració de Sió, el Deutero-Isaïes elabora una concepció rigorosa del monoteisme i de l’universalisme religiós
Grup Parpalló
Pintura
Grup d’artistes format a València el 1957.
Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista
Popular Film
Cinematografia
Revista setmanal de cinema publicada a Barcelona entre el 1926 i el 1937, dirigida primer per Mateo Santos i, a partir de 1934, per Lope F.
Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat
escola de Colònia
Pintura
Escola pictòrica alemany que es desenvolupà entre els s. XIV i XVI a Colònia.
Evolucionà des d’un inicial estil gòtic, caracteritzat pel seu idealisme, la seva elegància i el seu misticisme Tríptic de la Crucifixió, ~1330, museu Wallraf-Richartz, Colònia, cap a una posterior recerca de l’expressió pròpiament plàstica i d’una composició més rigorosa Stephan Lochner A la segona meitat del s XV fou progressivament sotmesa a la influència de la pintura flamenca Mestres de la Vida de la Mare de Déu i de l’altar de Sant Bartomeu, tots dos al museu Wallraf-Richartz, i s’acabà al s XVI amb Bartholomäus Bruyn , renaixentista de característiques paralleles a les…
Prohibició d’Ús d’Armes
Història
Ordre publicada per les autoritats borbòniques de Barcelona, el 15 de setembre de 1714, que obligava tots els ciutadans particulars de Barcelona a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.
L’ordre fou aplicada amb altres bans a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes La prohibició fou mantinguda durant tot el s XVIII, encara que en ocasions guerres, amenaces d’invasió, etc calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran Pel maig del 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se els catalans Un mes més tard, però, la…
marquesat de Villena
©
Història
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.
Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el…
Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982, Documental, 100 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ ICC Joan Anton González / Serveis de Cultura Popular Fundació Cultural Maria Rosa Fusté, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JFeliu, Josep Maria López i Llaví, Miquel Porter i Moix FOTOGRAFIA Llorenç Soler Eastmancolor, normal, Milton Stefant vistes aèries MUNTATGE Josep María Aragonès MÚSICA Joan Pineda SO Quim Sota INTERPRETACIÓ Narradors Arseni Corsellas, Jesús Ferrer Dobladors Josep Maria Angelat, Joan Borràs, Vicenç Domènech, Felip Peña, Claudi Garcia, Juan Manuel Soriano, Josep Torrents, Antonio de Vicente ESTRENA Barcelona, 09091982 Sinopsi Tal com indica el…
El vent de l’illa
Cinematografia
Pel·lícula del 1987; ficció de 94 min., dirigida per Gerard Gormezano i Montllor.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona, Gerard Gormezano, PC Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE GGormezano FOTOGRAFIA Xavier Gil color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart, Carolina Vivó decoració MÚSICA Robert Schumann, Georg Philipp Telemann, Alessandro Marcello SO Ricard Casals, Manuel Almiñana directe INTERPRETACIÓ Simon Cassel John Armstrong, Mara Truscana Ariel Kane, Ona Planas Anna Salort, El Increíble Orlando el governador Anstruther, Anthony Pilley l’oficial Smith, Ñaco Nadal el criat Joan ESTRENA Barcelona, 04031988 PREMIS Ciutat de…
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a…