Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
Congregació Claustral Tarraconense
Congregació benedictina que reuní, del s. XII al XIX, els monestirs de monjos i monges d’hàbit negre de l’antiga província eclesiàstica Tarraconense.
Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n'anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…
Castella la Vella
Història
Nom que adoptà el primitiu regne de Castella
per diferenciar-se del conjunt territorial de l’antic regne de Toledo, conquerit als s. XI-XIII i que prengué el nom de Castella la Nova.
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca
Sindicat de Periodistes de les Illes Balears
Periodisme
Organització sindical professional.
Fundada a l’octubre de l’any 2000, vol ser l’entitat que defensi i representi els treballadors de la informació i la comunicació a les Illes Balears Amb més de 300 afiliats l’any 2011, forma part de la Federació de Sindicats de Periodistes FeSP espanyola, conjuntament amb el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicato de Periodistas de Andalucía SPA, el Sindicato de Periodistas de Madrid SPM, el Sindicato de Profesionales de la Información de La Rioja SPIR i la Unión de Profesionales de la Comunicación de Canarias UPC-C
Banco Financiero y de Ahorros
Entitat resultant de la integració de set caixes mitjançant un Sistema Institucional de Protecció (SIP), constituïda al desembre del 2010 i operativa des del gener del 2011, que donà lloc a Bankia.
Liderada per Caja Madrid, amb el 52,06% de les participacions, les altres sis entitats eren Bancaixa 37,70%, La Caja de Canarias 2,45%, Caja de Ávila 2,33%, Caixa Laietana 2,11%, Caja Segovia 2,01% i Caja Rioja 1,34% A l’abril del 2011 el consell d’administració acordà el traspàs a Bankia del qual fou titular únic fins a la sortida a borsa al juliol del 2011, de tot el negoci bancari, les participacions associades al negoci financer i els actius i passius procedents de les caixes
Sindicat de Periodistes de Catalunya
Periodisme
Organització sindical professional.
Fundat al juny del 1993, pretén arribar a ésser l’organisme de referència per a la interlocució dels agents socials amb el collectiu de professionals del periodisme i la informació en totes les qüestions laborals i professionals El seu model organitzatiu ha impulsat la formació d’altres sindicats semblants a l’Estat espanyol, integrats des del 2001 en la Federació de Sindicats de Periodistes FeSP, formada pel Sindicato de Periodistas de Andalucía SPA, el Sindicato de Periodistas de Madrid SPM, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears SPIB, el Sindicato de Profesionales de la…
Codorniu

Les caves Codorniu, obra de Josep Puig i Cadafalch
Enologia
Empresa dedicada a la producció vinícola fundada l’any 1551, amb seu central a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès).
Dirigida des dels orígens per la família Raventós, que n’és la propietària, l’activitat vinícola de la casa pairal es remunta al segle XVI a mitjan segle XVII una pubilla, Anna Codorniu, també de família vinyatera de la comarca, es casà amb Miquel Raventós El 1872 Josep Raventós i Fatjó hi inicià l’elaboració de vi escumós o xampany conegut a Catalunya amb la denominació de cava des de la segona meitat dels anys vuitanta del segle XX, i el seu fill Manuel Raventós donà el gran impuls a l’empresa Raventós i Codorniu , que posteriorment passà a dir-se Codorniu Els anys noranta del segle XX…
Proclamación Católica
Història
Obra publicada a Barcelona, el 1640, pels consellers barcelonins, adreçada a Felip IV de Castella i a l’opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang.
El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i de Berart L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi personalment…
Grupo Correo
Grup multimèdia.
Adoptà la marca comercial Vocente Té el seu origen l’any 1910 amb l’aparició del diari “El Pueblo Vasco”, que posteriorment es fusionà amb “El Correo” L’empresa anà adquirint diferents diaris, entre els quals el “Diario Vasco” el 1948 Amb l’adquisició del “Diario Montañés” 1984 inicià l’expansió fora del País Basc que emprà la societat Corporación de Medios de Comunicación Social COMECOSA per tal d’emparar-se successivament de capçaleres d’àmbit provincial “La Verdad”, “Hoy” i “Idealn 1988 “Sur” 1990 “La Rioja” 1993 “El Norte de Castilla” 1994 “El Comercio” 1995 i “Las Provincias” 2000 El…
Caja Madrid
Economia
Entitat financera creada el 1838, amb seu a Madrid.
Té l’origen en el Monte de Piedad de Madrid, creat pel sacerdot Francisco Piquer el 1702, que donà lloc a la Caja de Ahorros de Madrid quan començà a cobrar interessos pels préstecs Ha creat l’Obra Social Caja Madrid i Fundación Caja Madrid Té participacions a Iberia Líneas Aéreas de España SA , Empresa Nacional de Electricidad SA , Mapfre i altres grans corporacions L’any 2009 els actius totals eren de 191904 milions d’euros i el resultat atribuït fou de 725 milions d’euros El nombre d’oficines era de 2179 i el d’empleats de 15259 Quarta entitat financera i segona caixa d’estalvis de l’Estat…